Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
Jacint Labaila i González

Jacint Labaila i González. Dibuix de P. Ross.
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Poeta i escriptor.
Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre les comèdies El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural Defensà una…
,
George Buchanan
Filosofia
Literatura
Humanista escocès.
Educat a les universitats de París i de Saint Andrews, fou professor a París, Bordeus —on tingué Michel de Montaigne per deixeble— i Coïmbra de l’any 1528 al 1552 Buchanan, que sofrí persecucions per les seves simpaties protestants, i després d’una darrera estada a França es convertí obertament a la nova fe 1560 tornà l’any següent a Escòcia, on exercí càrrecs acadèmics, públics i palatins fou preceptor del futur Jaume VI d’Escòcia, I d’Anglaterra Violent adversari de Maria Stuart, ajudà a preparar-ne l’acusació en el seu procés i escriví una invectiva contra ella Detectio ,…
Josep Francesc Ortís i Sanç
Historiografia catalana
Arqueòleg i eclesiàstic.
Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de España 1841-44, en nou volums, i Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849 Escriví…
Heinrich Friedrich Ludwig Rellstab
Música
Crític musical i poeta alemany, fill del compositor, musicòleg i editor Johann Carl Friedrich Rellstab.
Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons del cicle…
Aleksandr Nikolajevič Ostrovskij

Aleksandr Nikolajevic Ostrovskij
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg rus.
Es formà sota la influència de Belinskij Les primeres obres són una crítica de la societat El 1853 es relacionà amb la “jove redacció”, i les seves idees eslavòfiles l’apartaren de la crítica social Ne v svoi sani ne sadis ‘No pugis en trineu aliè’ i Ne tak živi kak khočets’a ‘No visquis com et plagui’ Mantingué contactes amb Černičevskij, Dobroljubov i Nekrasov Groza ‘La tempesta’, Vojevoda ‘El cabdill’ i altres obres d’aquesta època són una crítica del despotisme i una protesta social Collaborà en la revista Sovremennik ‘El Contemporani’ i traduí Cervantes, Shakespeare, Goldoni…
Alfred Pallardó i Guillot
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua catalana entre…
,
Anna Maria Saludes i Amat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la Doctrina pueril de Ramon Llull També treballà…
Lluís Carles Viada i Lluch
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, periodista i publicista.
Fou director de La Hormiga de Oro i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i Montserrat a El Sarrianés i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc,…
,
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana i Almanaque de El Áncora i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…
,
Joan Giné i Partagàs

Joan Giné i Partagàs
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes La independencia Médica 1896 i la Revista Frenopática Barcelonesa …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina