Resultats de la cerca

Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées orientales…

Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de  Justícia Social  i secretari de redacció del setmanari L’Opinió  i de La Publicitat També collaborà a  Meridià  i Mirador , entre d’…

Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa del palau de la…

Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en un mundial…

AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…

S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió

La seva presència informa l’activitat normativa dels poders públics i l’orientació de les polítiques públiques, però no generen drets subjectius sense la interposició d’una llei Els principis rectors, generalment de contingut social i econòmic, es troben inclosos en el sistema constitucional espanyol en el Capítol III del Títol primer de la Constitució espanyola del 1978 i, a Catalunya, amb relació als poders públics catalans, en el Capítol V del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat

Es presenta al palau de la Generalitat de Barcelona el servei Catalunya en línia, la versió informàtica que permet consultar la Gran Enciclopèdia Catalana a través d’Internet en canvi d’una quota anual El servei també dóna accés al Diccionari de la llengua catalana, i de manera progressiva anirà incorporant altres obres del grup, com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya A part de The New Encyclopaedia Britannica, és l’única enciclopèdia que es pot visualitzar sencera a través de la xarxa

El Tribunal Suprem condemna Catalunya Banc a retornar 122647 euros a dos clients per no informar-los degudament sobre els productes financers complexos que van adquirir participacions preferents, deute subordinat i dipòsits estructurats quan l’entitat era l’antiga Caixa Catalunya Aquesta sentència anulla la dictada per l’Audiència de Saragossa, que va donar la raó al banc, i confirma la del jutjat de primera instància número 1 de la capital aragonesa, que va estimar íntegrament la demanda dels dos clients