Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
Oleguer Sarsanedas i Picas
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya…
,
Jordi Villacampa i Amorós

Jordi Villacampa i Amorós (dreta)
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol i dirigent esportiu.
Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…
,
Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz
© EAJ-PNV
Política
Polític basc.
Graduat en dret i doctor en lletres, amplià estudis a Alemanya i posteriorment fou professor de dret polític a les universitats de Madrid, Bilbao i Deusto Ingressà a la Companyia de Jesús i s’ordenà sacerdot 1967 El 1968 s’afilià al Partit Nacionalista Basc i el 1970 se secularitzà Fou diputat al Congrés del 1977 al 1979, any que s’incorporà al comitè executiu Euskadi Buru Batzar, EBB, del Partit Nacionalista Basc L’abril del 1980 fou elegit president del partit Protagonitzà un enfrontament amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea , pugna que propicià que tots dos abandonessin els…
Manuel Chaves González

Manuel Chaves González
© ONCE Andalucía
Política
Polític andalús.
Militant del PSOE i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán quan José Luis Rodríguez Zapatero el nomenà…
Alfonso de Zayas y de Bobadilla

Alfonso de Zayas
© Fototeca.cat
Història
Política
Militar
Polític i militar.
Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República 1931 deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial Fou redactor d’ Aquí Estamos , l’òrgan de Falange a les Balears A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant…
,
Gerard López i Segú
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol conegut amb el nom de Gerard.
Germà del també futbolista Sergi López i Segú Granollers, Vallès Oriental 6 d’octubre de 1967 - 4 de novembre de 2006, que jugà al primer equip del Futbol Club Barcelona en 1987-91, a onze anys ingressà a la Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, debutà com a professional al Barça B la temporada 1996-97 En la primera divisió jugà al València durant tres temporades 1997-2000, amb una cessió a l’Alavés 1998-99, i el FC Barcelona 2000-05, amb el qual hi jugà 176 partits, marcà 19 gols i guanyà la Lliga 2005 i la Copa Catalunya 2004, 2005 Posteriorment jugà al Mònaco…
,
Enrico Letta

Enrico Letta
© Moncloa
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…
Convenció Nacional
Història
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d’octubre de 1795.
Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…
Confederació Regional del Treball de Catalunya
Organització que reuní a partir del 1911 els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya.
No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…
Boko Haram
Història
Organització terrorista i fonamentalista islàmica nigeriana.
El seu sorgiment s’inscriu en el conflicte crònic entre les poblacions islàmiques i les animistes cristianes que ha dominat l’Estat nigerià des del seu origen Tot i que el nom oficial de l’organització és en àrab i correspondria a 'Adherents a la causa de la propagació de les ensenyances del Profeta i del Gihad', la designació més corrent és en llengua haussa Boko Haram, traduïble per 'contra Occident' o 'Occident prohibit' Fou fundada pel clergue Mohammed Yusuf l’any 2002, per crear un estat islàmic al nord de Nigèria Amb aquest objectiu, obrí una escola islàmica que atragué centenars de…