Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Vila closa de Rialb
Art romànic
Situació Població inicialment envoltada de murs i torres, de les quals només resta la torre d’en Virós, a la part dreta de la fotografia, ara convertida en habitatge ECSA - A Roig La vila de Rialb es troba en el centre mateix de la confluència de dues valls prou importants com la de la Noguera Pallaresa i la del riu de Sant Antoni La població, que s’assenta a la dreta de la Noguera al peu mateix del turó del vell castell, és situada a 725 m d’altitud, i s’estén a banda i banda de la carretera que des de Sort s’enfila cap a Llavorsí ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCH467008 Història…
Despoblat de Solans (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Agulla de pedra formada per l’angle de dos antics murs, en bona part caiguts, un dels elements més visibles d’aquest despoblat ECSA - A Roig De dalt del coll de Sant Sebastià baixen cap a migdia els forts pendents del vessant del Riu Major, i a uns 100 m per sobre de la pista que porta al mas de Sarroca s’estén un suau replà anomenat el pla dels Calderers Per sota d’aquests prats i tallat per la mateixa pista hi ha les restes d’aquest despoblat Mapa 33-11252 Situació 31TCG465868 Per a arribar-hi s’ha de seguir la pista que surt del pont de Baén, i uns 900 m després de…
Sant Jaume del Barretó o de Montbac o de Bonbac (Ripoll)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis M Anglada La petita església de Sant Jaume del Barretó, gairebé al límit amb Vidrà, es troba a l’extrem sud-oriental del terme, al vessant de migjorn de la serra de Milany, a una altitud de 1 200 m Mapa 256M781 Situació 31TDG315715 Hom hi pot arribar per una pista que surt de Santa Maria de Besora, a mà esquerra vers tramuntana, just a la sortida del poble, i passa per la casa del Ferrer, on el camí es bifurca, a mà esquerra va a Llaés i a mà dreta, sempre pujant, arriba a la gran masia del Barretó, amb un trajecte de…
Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Capitularlo regum franchorum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de Beato Stephano…
Sant Esteve de Vallespirans (les Llosses)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, edifici molt modificat al llarg de la seva història F Tur La petita església parroquial s’aixeca al costat nord-oriental del terme de les Llosses, coronant les poques masies més o menys disperses de l’agregat de Vallespirans Es troba a 886 m d’altitud, a la partió d’aigües entre la riera de les Llosses i la de Vilardell o de Carnalets Mapa 255M781 Situació 31TDG293707 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que hi porta amb 6 km Aquest camí surt de la carretera C-149, de Ripoll a Borredà JVV Història Les primeres notícies que tenim de la…
Sant Quirze de Besora
Art romànic
La història de la parròquia de Sant Quirze de Besora va molt lligada, en el seus primers temps, amb la de la parròquia de Santa Maria, juntament amb la qual formava un sol terme sota un mateix senyor, civil i eclesiàstic, i els seus feligresos formaven una sola assemblea o universitat fins al punt de semblar una mateixa església amb dos titulars El primer document en què apareixen esmentades les dues esglésies és en la donació que l’any 885 feu Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses, de les esglésies situades “ in castro Bisora, ecclesie Sancte Maria Virginis … et ecclesia…
Sant Andreu de Clarà (Moià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn Un edifici, les modificacions del qual s’acusen manifestament F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu s’alça als peus de les ruïnes del castell de Clarà al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on és ben visible Long 2°04’49” - Lat 41°49’12” FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al mateix lloc on s’aixecava el castell No passà de capella vinculada al castell primer i a un…
Sant Esteve de Marganell
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme Long 1°48’04” - Lat 41°38’20” Per anar-hi hom pot agafar la carretera de Castellbell a Marganell Poc després del quilòmetre 6, hi ha una pista, a mà esquerra, amb una indicació que diu “Casalot”, la qual amb poca estona porta a les ruïnes de l’església També s’hi pot anar per la carretera de Can Maçana on, venint de Manresa, a mà esquerra, es troba el trencall que mena a…
Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà
Art romànic
Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que…