Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Vista de conjunt del castell, on s’aprecien els dos recintes i l’església castellera de Sant Pere ECSA - A Roura Situació Les ruïnes del castell de Paracolls són al cim d’un turó que cau a pic damunt la riba dreta del curs de la Castellana, a l’engorjat dels Banys de Molig El castell és vers el SE del poble de Campome, cap del municipi Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E Hom arriba al castell de Paracolls en mitja hora, a peu, des dels Banys de Molig Cal situar-se als jardins que s’estenen davant del balneari i travessar l’embassament del riu Un cop allí s’agafa un…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
L’escultura del Neoclassicisme
El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
L’ensenyament tècnic i la Junta de Comerç
1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
l’Esquirol
L’església parroquial de l’Esquirol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…
la Pobla de Lillet
Vista aèria de la Pobla de Lillet
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del…