Resultats de la cerca

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals La Plana de Vich en els segles VIII i IX 717-786 , Vic 1954 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans Ed Vicenç Vives, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3 a edició, Barcelona 1962, reimprès a Dels visigots als catalans , vol II, Barcelona 1968, pàgs 141-277 Ramon d’Abadal i de Vinyals La plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954…

Graduat en ciències per la Universitat de Stanford 1963, el 1967 es doctorà per la Universitat de Pennsilvània, de la qual ha estat professor fins el 1995, després d’uns quants mesos de recerca postdoctoral al Smithsonian Tropical Research Institute Des del 1995 és professor investigador de la Universitat de Missouri Ha desenvolupat el concepte de comunitat ecològica, o biocenosi , la seva diversitat i la influència sobre la biologia dels organismes que el conformen, resultat de les interaccions que s’hi produeixen, investigacions que ha exemplificat, sobretot, a partir d’estudis…

Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran  1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya  Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de…

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST, adscrits a…

  Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull  al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels…

És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic  Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè  a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de…

Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre de Gualba,…

Amb aquest tipus d’ala hom aconsegueix característiques aerodinàmiques molt semblants a les de l’ala de fletxa, amb la disminució sensible, però, de les variacions de posició de la resultant de les forces aerodinàmiques amb relació a l’ala de fletxa Això fa que l’ala de delta tingui millors característiques d’estabilitat en règim transsònic Quant a la resistència, l’ala de delta té, en tots els nombres de Mach, característiques pitjors que l’ala de fletxa Tampoc el coeficient de sustentació de l’ala de delta no és millor que el de l’ala de fletxa, a igual nombre de Mach i angle d’atac Aquesta…

Per tal de dur-la a terme cal combinar diversos elements el segment de doble cadena d’ADN que es vol copiar patró dos segments curts d’oligonucleòtids de cadena simple, cadascun dels quals complementari de la cadena patró dos encebadors  i l’enzim polimerasa  que activa la còpia dels patrons en l’ordre correcte Per a aconseguir primer la separació dels segments d’ADN i després la unió dels encebadors al patró es recorre primer a l’escalfament seguit del refredament, després del qual la polimerasa inicia la còpia La tècnica fou descoberta per Kary B Mullis  l’any 1983 En el camp de la medicina…