Resultats de la cerca

Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la…

Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del…

Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar de Barcelona 1797 Restaurà els de les…

Formà part del seguici i la cort del comte Nunó Sanç i més tard dels del rei Jaume I Era fill de Ramon de Serrallonga, senyor de Serrallonga i de Cabrenys Es casà amb la vídua Ermessenda de Cortsaví, pubilla del patrimoni de Cortsaví, la Bastida i Bula d’Amunt, de la qual tingué tres fills i dues filles Les seves actuacions polítiques començaren el 1217 Era vassall del vescomte de Castellnou pel patrimoni de Serrallonga i del comte d’Empúries pel castell de la Clusa El 1228 jurà a Barcelona les paus i treves manades per Jaume I i sembla que assistí amb el comte rossellonès a la…

Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…

Situació i presentació El terme municipal de Fortià, de 10,76 km 2 , que comprèn el poble de Fortià, cap de municipi, i el veïnat de Fortianell, és al mig de la plana alluvial de l’Alt Empordà, a l’interfluvi de la Muga i el Fluvià Travessa el terme de ponent a llevant el rec del Molí, o rec del Molí d’en Dorra, que pren les aigües del Manol, prop del Pont del Príncep al S de Figueres, i les porta a la desembocadura del Fluvià Fou construït per proporcionar força hidràulica als nombrosos molins fariners d’aquesta contrada, i s’hi han desenvolupat a la seva vora molts sectors de regadiu Limita…

“En el nom de Crist Sigui conegut a tothom que jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença, per la salut i el remei de la meva ànima i la de tots els meus parents, dono i concedeixo i amb la present carta cedeixo al senyor Déu i a tot el convent del monestir de Santes Creus, perpètuament, totes les truites, fresques i salades, que jo percebo a tota la Cerdanya, en tots els llocs De tal manera, però, que quan jo o la reina acudíssim a aquells llocs de la Cerdanya rebrem d’aquelles per al nostre consum tant com ens fos necessari Aquesta donació…

Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de…

Vida i obra Ha treballat en diversos períodes cronològics, del Paleolític Abric Romaní, Capellades a l’època històrica Empúries, amb especial incidència en l’art prehistòric Es llicencià, el 1953, en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inclinà vers la Prehistòria, i, més precisament, el Paleolític, per influència del professor Lluís Pericot, que l’orientà en la disciplina Amplià estudis a París, on establí contacte amb els estudiosos més reconeguts del Paleolític, particularment l’abat Henri Breuil Defensà la tesi doctoral, el 1956, sobre l’art paleolític espanyol…

Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…