Resultats de la cerca
Es mostren 2304 resultats
Jove Orquestra Nacional d’Espanya
Música
Formació orquestral creada l’any 1983 pel Ministeri de Cultura amb l’objetiu de formar els joves músics de tot l’Estat abans de la seva incorporació a la vida professional com a instrumentistes d’una orquestra simfònica d’alt nivell.
El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de…
Club d’Escacs Terrassa
Escacs
Club d’escacs de Terrassa.
Fundat el 1933, ascendí a primera categoria dels escacs catalans l’any 1940, on s’ha mantingut Integrat al Centre Social Catòlic de Terrassa, és el club que ha participat més temporades en la màxima categoria Fou campió de Catalunya per equips en cinc ocasions 1954, 1964, 1967, 1969, 1972 i subcampió en dotze 1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993, 1998 Guanyà el Campionat d’Espanya l’any 1983 i en fou subcampió el 1969 i el 1971 A títol individual, alguns membres del club foren campions de Catalunya, com Romà Bordell 1948, 1953, 1964, Emili Simón 1975, Xavier Mateu…
Joan Casals i Clotet
Música
Organista i director de cor.
Inicià 1954 els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament, cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz El 1965 esdevingué organista titular i responsable musical de la catedral del Sant Esperit de Terrassa Com a organista feu concerts arreu de Catalunya i gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pedagog, formà part de l’equip de treball de l’…
Josep Maria Pascual i Soler
Periodisme
Periodista.
Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868 Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar 1873-74 A Barcelona esdevingué crític musical de la Gaceta de Cataluña i de La Publicidad Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a…
UNICEF
Sigla de United Nations International Children’s Emergency Fund (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància), organisme internacional creat per les Nacions Unides l’11 de desembre de 1946.
Inicialment el seu objectiu fou l’ajuda als infants víctimes de la guerra, però a partir del 1950 el seu camp d’actuació abasta també la infància i la joventut dels països subdesenvolupats, on realitza activitats d’assistència i promoció social L’any 1953 adoptà el nom de Fons de les Nacions Unides per a la Infància, tot conservant la sigla d’UNICEF Obtingué el premi Nobel de la pau el 1965 La seva seu és a Nova York Des de les darreres dècades del segle XX, l’organització amplià la seva tasca al treball infantil, i a les repercussions sobre els infants de la sida El 1996 el…
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril…
Tractat de Roma
Política
Dret
Acord signat a Roma el 1957, que creà la Comunitat Econòmica Europea (posteriorment Unió Europea) i l’EURATOM.
Entrà en vigor el 1958, i incloïa el Tractat de París Establí els instruments per a la creació d’un mercat únic europeu, que comprenia, sobretot, l’eliminació progressiva d’aranzels entre els estats membres i la fixació d’uns aranzels comuns per a països tercers, l’establiment d’una política agrària comuna PAC, l’entrada en vigor gradual del lliure moviment de persones, serveis i capitals dels estats membres dins del territori de la CEE, la creació d’un marc per a l’actuació de les empreses dins d’un sistema de mercat, la regulació de les ajudes atorgades pels estats a sectors,…
Paleòleg

Els Paleòleg
©
Llinatge noble bizantí que, des del s XI, forní a l’Imperi nombrosos guerrers i homes d’estat, aliats i emparentats sovint amb la dinastia regnant (Comnè, Ducas, Àngel, etc).
És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Ramon Sugranyes i de Franch
Educació
Cristianisme
Dirigent catòlic i professor.
Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina