Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Sant Sadurní de Montornès del Vallès
Art romànic
Situació Absis romànic ornat amb lesenes, sobrealçat i modificat per a adaptar-lo a la nau de l’església d’època més tardana M Anglada El temple parroquial de Sant Sadurní queda a la part alta del nucli vell de la població, a 116 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDF40093 Montornès és situat en el quilòmetre 18 de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès MAB Història Sant Sadurní de Montornès es trobava dins l’antic terme del Castell de Montornès El lloc era conegut antigament com Palatio Amigdali, Palau Almanla o Palau Dalmania…
Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista, fill de Manuel Duran i Bas.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…
Marià Salvador Maella i Pérez
Marià Salvador Maella i Pérez Autoretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del pintor de Morvedre Marià Maella Se n'anà a Madrid, on treballà amb l’escultor Felipe de Castro i fou un dels primers deixebles d’Antonio González Ruiz a l’Academia de San Fernando, acabada de crear, on guanyà diversos premis Amb la intenció d’anar a Amèrica, el 1759 anà a Cadis, on pintà una gran tela — El terratrèmol del 1755 — per al monestir de Santo Domingo probablement la que ara hi ha a la casa de la ciutat i diversos retrats Anà, però, a Roma, on guanyà diversos premis a les acadèmies de San Luca i del Campidoglio d’aquesta època és l' Autoretrat de l’Academia de San Fernando…
Banc de Badalona (1921-1948)
Al final del 1921 calia alguna cosa més que illusió per a crear un banc, ja que el país era en plena crisi econòmica i bancària A l’ensorrada econòmica, resultat de la Gran Guerra, s’hi afegia l’ambient general de desconfiança envers les institucions financeres, creat per la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona i de la Banca Italiana di Sconto, que tenia oficina a la capital catalana No obstant això, el 12 de desembre de 1921, els badalonins constituïren el banc que porta el nom de la seva ciutat, amb un capital d’un milió de pessetes, desemborsat en el 50% Les oficines eren al carrer…
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè de la Marina 1984 A la meta 1995, premi…
Castell de Montllobar (Tremp)
Art romànic
Situació Torre del castell, únic element mínimament ben conservat, envoltat de murs dels quals només resten vestigis ECSA - J Bolòs Del castell de Montllobar, en resta gairebé només una torre que és situada al bell cim d’un turó proper al port de muntanya que permet de travessar la serra de Montllobar, que separa la Conca de Tremp de la conca de la Noguera Ribagorçana Des de la torre, que actua com a sentinella de l’esmentat pas de muntanya, s’albira també tot l’entorn, en especial la banda del Pallars Mapa 32-12289 Situació 31TCG182686 La carretera que va de Tremp a Pont de…
Domènec Ceret
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el…
simbolisme

El dia (1907), de Gaetano Previati (Cambra de Comerç, Milà)
© Corel
Art
Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del segle XIX.
Presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d’intuir Arnold Böcklin, simbolista, diu que la pintura ha d’explicar alguna cosa, fer pensar l’espectador com una poesia i impressionar-lo com una peça musical Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes del principi del segle XIX com pels prerafaelites inclosos també per algú entre els simbolistes El materialisme científic del segle XIX accentuà, com a reacció, l’idealisme,…
Emma Cohen
Cinematografia
Actriu i escriptora.
Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a…
Sant Joan Baptista de Besòs
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), sorgit a l’esquerra del Besòs, aigua avall del nucli antic, com a urbanització Font i Vinyals (1922), colònia obrera de la fàbrica tèxtil Baurier (1912).
El 1935 hi fou erigida la parròquia de Sant Joan, que donà nom al barri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina