Resultats de la cerca

Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…

Situació Aquesta església parroquial presideix el poble de Glorianes, cap d’un terme municipal poc poblat, que es troba vers l’extrem sud-est del Conflent El poble, format per un agrupament de poques cases, és enlairat a la dreta del fondal de la ribera de Glorianes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26’ 52” N - Long 2° 32’ 2” E Per a arribar-hi cal partir de la vila de Vinçà a la N-116 entre Illa i Prada Allí cal agafar, vers el sud, la D-36, carretera estreta, de muntanya, que després de passar per Rigardà acaba el seu recorregut a Glorianes, poble que dista 11 km de Vinçà Història Les primeres…

Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…

Situació Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres Mapa L38-11257 Situació 31TDG832699 MLIR Història Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents…

Situació Sant Esteve de Madremanya, edifici del final del període romànic, de tipologia molt interessant, de perspectiva original a causa del terrabastall que allarga els seus murs i la fa més esvelta F Tur S’accedeix a Madremanya per la carretera comarcal que de Bordils arriba a Corçà, per Sant Martí Vell i Monells, a uns 12 km de Girona L’església és situada al mig de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG965489 MLlC Història Disposem d’algunes notícies del segle XIV referents a aquesta església parroquial de Sant Esteve del 1300, el lluïsme que atorgà el bisbe de Girona, Bernat,…

Situació Església de Sant Pere de Tor, que presenta com a aspectes característics un campanar de torre, de forma sensiblement troncopiramidal, i d’altres elements potser anteriors al romànic J Tous L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble de Tor, situat a 12 km d’Alins MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH687146 Història No hi ha notícies concretes sobre aquesta església, i per això cal remetre’s a les referències exposades en la monografia de Sant Pere del Roc de Tor MLlC Església Planta, completament atípica, d’aquest edifici interessant i enigmàtic J Rodon És un edifici molt…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…