Situació
Església de Sant Pere de Tor, que presenta com a aspectes característics un campanar de torre, de forma sensiblement troncopiramidal, i d’altres elements potser anteriors al romànic.
J. Tous
L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble de Tor, situat a 12 km d’Alins. (MLlC)
Mapa: 34-9(182). Situació: 31TCH687146.
Història
No hi ha notícies concretes sobre aquesta església, i per això cal remetre’s a les referències exposades en la monografia de Sant Pere del Roc de Tor. (MLlC)
Església
Planta, completament atípica, d’aquest edifici interessant i enigmàtic.
J. Rodon
És un edifici molt alterat per reformes i additaments tardans, i totalment emblanquinat, motiu pel qual els interrogants que presenten les seves estructures no poden ésser resolts sense l’exploració arqueològica i arquitectònica que exigeix l’edifici.
En la seva forma actual consta d’una nau molt ampla, coberta amb embigat de fusta, ocult actualment per un cel ras de fusta, en forma de volta, i capçada a llevant per un absis rectangular, cobert amb volta de canó, i obert directament a la nau.
L’absis és flanquejat al sud per una sagristia, de factura tardana, i al nord per un campanar de torre, de planta quadrada, lleument deformada, amb tendència a la forma tronco-piramidal, amb quatre nivells d’obertures, de les quals les dues més baixes són simples espitlleres, i les corresponents al nivell superior són finestres geminades, amb columna central, parcialment paredades, i les del nivell més alt són finestres d’una sola obertura, adaptada per allotjar-hi les campanes. Aquestes últimes podrien tractar-se en origen de finestres geminades com les del pis inferior modificades posteriorment.
En una primera lectura de les estructures conservades, sembla que el campanar devia ésser l’element més antic de l’edifici, conservat en el procés de construcció d’una nova església, que substituí l’original, ateses les condicions arquitectòniques de la nau, que no s’avenen amb les formes alt-medievals. Aquesta impressió, però, queda invalidada per l’anàlisi dels paraments del mur de llevant, on es conserva perfectament la junta de discontinuïtat entre la part alta del mur i la torre, en un sector on és clar que l’edifici fou sobrealçat. Per contra, però, no hi ha cap discontinuïtat constructiva entre el cos del campanar i el mur de llevant de l’absis, la qual cosa palesa un procés de construcció contemporani.
L’edifici és mancat totalment d’ornamentació, llevat de la porta, a la façana de ponent, de factura tardana, que és ornamentada amb un senzill guardapols que extradossa les dovelles del seu arc. Totes les façanes són cobertes amb un gruixut arrebossat de morter de calç, que només en alguns punts deixa veure l’aparell constructiu, format per reble de llosa, disposat en filades molt irregulars, que tendeixen a l’horitzontalitat.
L’església de Sant Pere de Tor, tot i els interrogants que planteja el seu estat actual, és un edifici d’un gran interès, que mereixeria un acurat procés d’exploració arquitectònica que permetés de resoldre aquests dubtes. Es tracta, de tota manera, d’un exemple singular d’edifici construït amb les fórmules pròpies del segle X, especialment visibles a l’absis i al campanar. Aquest element no segueix els models de composició habituals en l’arquitectura llombarda, que es manifesten plenament en la propera església de Sant Serni de Norís; constitueix, per tant, un dels escassos exemples de campanars de torre catalans anteriors al segle XI, com el de Sant Climent de Coll de Nargó o el de Sant Mateu de Bages, amb el qual manté importants relacions compositives. (MLlC)
Escultura
L’arc que emmarca la porta principal de l’església mostra, en el seu acabament, una mènsula amb algun element esculpit. Vidal-Vilaseca (1987-1990, I, pàgs. 263 i 265) consideren que es tracta d’una cara humana amb una funció totalment ornamental. El treball en relleu es conserva actualment força erosionat, però tot i així cal pensar que es tracta d’un treball força tosc que respon a un gust popular, el qual pervingué durant molt de temps. No podem parlar, doncs, d’una obra estilísticament romànica. (CLIU-LCV)
Bibliografia
- Pallàs, 1962, XV, pàg. 143
- Barral, 1981, pàg. 255
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. I, pàg. 362.