Resultats de la cerca

Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la…

El tractat, que representava el lliurament de França als anglesos i desposseïa dels seus drets el delfí, el futur Carles VII, no fou acceptat per aquest que, a la mort del seu pare 1422, fou reconegut com a rei pels armanyaguesos

Situació Vista exterior de l’edifici des del costat sud-oriental Hom hi pot notar com el mur de ponent depassa el nivell de la teulada, les traces de la porta original al mur de migjorn i l’absis carrat vers llevant, més baix i estret que la nau A Bastardes L’església de Sant Miquel de Sorba, anomenada també Sant Miquel de Soldevila, corona un serral que es dreça vorer al mas Soldevila, vers llevant, sobre la parròquia de Sorba, entre les runes de l’antic poblat iberoromà estudiat per Joan Serra i Vilaró l’any 1922, a l’extrem sud-occidental del terme, a la dreta de l’Aiguadora Aquesta…

Situació La vella església de Santa Maria es dreça al bell mig de la zona pròpiament anomenada Pla de Bages, a uns dos quilòmetres al sud-est de Santpedor i a frec de la carretera que porta a aquesta vila des de la general de Manresa a Berga, just a l’indret on els municipis de Santpedor i Sant Fruitós de Bages resten partits, de tal manera que el modern santuari de Santa Anna resta inclòs al municipi de Santpedor, mentre el vell temple romànic s’integra al territori de Sant Fruitós de Bages Vista exterior de l’absis, semicircular, que remata la nau vers el costat de llevant És llis i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar J Vigué L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781 x 52,0 —y 49,6 31 tdg 520496 Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta MAB Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme…

És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…

El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…

Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…

Situació Fragment de mur del temple romànic aprofitat a la base de l’actual campanar M Anglada La parròquia es troba al centre de la part vella i alta de la població És tota voltada de noves urbanitzacions i queda a la banda esquerra de la riera de Tenes, a 300 m d’altitud Mapa L37-14364 Situació 31TDG335173 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla passat el quilòmetre 22 i el pont sobre la riera de Tenes a l’esquerra vers tramuntana MAB Història L’església de Sant Vicenç s’esmenta per primera vegada amb l’apellatiu de “ basílica Sancti Vincencii, in villa nuncupata…