Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de migjorn. Hom pot veure com té un aire preromànic, bé que es tracta d’un edifici d’època tardana.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella s’arredossa als peus del castell de Sant Mateu. Long. 1°44’39” - Lat. 41°48’05”. Cal anar a cercar la clau al mas de les Planes. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, als peus del turó on aquest s’aixecava. No degué passar de capella castellera, bé que situada fora del recinte casteller, primer, i després, de capella rural.
El lloc de Sant Mateu és documentat des del 983. L’església no és documentada fins el 1361 en una deixa testamentària de Pere de Comallonga, que hi feu un llegat; a partir del segle XVII tornem a saber de la seva existència per les visites que els bisbes de Vic hi feren. El 1663 el bisbe de Vic va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda per trobar-se anteriorment mig ensorrada.
L’edifici ha estat restaurat a càrrec del propietari del mas les Planes, que fa segles que en té cura de la conservació. Actualment s’hi ret culte, si bé no de manera regular. (ABC)
Església
Planta de l’església amb una nau única i petita rematada vers llevant amb un absis carrat, seguint una tipologia d’arrel preromànica.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’edifici és una construcció senzilla que, a desgrat d’adoptar una tipologia d’arrels preromàniques, fou bastida segurament cap a les acaballes del segle XII o bé a inicis del XIII, amb una important remodelació, efectuada el segle XVIII. Consta d’una única i petita nau que s’engrandeix a llevant amb l’adossament d’un absis carrat que, com la nau, és abrigallat amb una teulada de doble vessant. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra de doble esqueixada rematada, tant a l’exterior com a l’interior, amb un arc monolític. La porta d’ingrés, situada al mig del mur de migjorn, s’obre per mitjà d’un arc de mig punt fet amb grosses dovelles, reculat respecte al parament extern i emmarcat per una arquivolta que sorgeix a l’exterior fins al nivell de la paret. Una simple imposta delimita inferiorment ambdós elements alhora que assenyala llur punt d’arrencada. El mur de ponent és perforat per una finestra d’una sola esqueixada, rematada, a l’exterior, per un bloc monolític que, al dessota, ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt. El cimal d’aquest mur havia estat coronat per un campanar d’espadanya, del qual ara només resta la base, que fa de suport a una creu de pedra moderna.
A l’interior, l’absis és cobert amb una volta de mig punt feta amb bons carreus de pedra polida, que arrenca d’una motllura a manera de cornisa, la qual es perllonga fins a l’arc preabsidal. Dues arcades s’adossen als murs laterals. La nau és recoberta amb una volta de mig punt que, com succeïa a la capçalera, també arrenca d’una cornisa que recorre els murs laterals sobre les arcades. Aquesta volta, però, pel que sembla, no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix.
On l’aparell apareix més vistós i endreçat és a la capçalera, que ha estat feta amb grossos blocs de pedra polida i disposats molt ordenadament. L’aparell corresponent a la nau, en canvi, no conserva la mateixa compostura, puix que s’hi barregen blocs polits amb d’altres que només han estat escantonats amb el martell i de confecció més rústega. Per altra banda, tot i que s’endevinen les filades, aquestes no són tan ben marcades com les de l’absis.
L’edifici, especialment la nau, acusa ostensiblement la reestructuració que hom hi va fer modernament. L’estat de conservació de l’edifici, malgrat tot, cal considerar-lo com a bo, i després d’alguns agençaments realitzats darrerament, el seu aspecte és molt reeixit; amb tot, la nau devia amenaçar ruïna, per tal com fou reforçada per mitjà d’un tirant de ferro que la cenyeix exteriorment per evitar-ne l’esberlament. (FJM-AMB)
Necròpoli
Vora aquesta església i al lloc anomenat El Restoble hi hagué temps enrere un fossar de tombes de cista. Aquesta necròpoli no fa gaires anys que fou destruïda definitivament per causa dels conreus. Només podem apuntar-ne l’existència, puix que, malauradament, no fou mai estudiada degudament quan encara s’hi era a temps. (ADJ-JGB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Sant Miquel de les Planes, a “Full Diocesà”, núm. 3353, Vic 20 de juliol de 1975.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 280.