Resultats de la cerca

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…

De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No era un qualsevol El 1819,…

Ha realitzat una sèrie per a l’Institut de Reforma de les Estructures Comercials IRESCO, del Ministeri de Comerç i Turisme 1976-80 un seguit de films o vídeos 1981-95 per a diferents departaments de la Generalitat produccions de caràcter promocional per a l’Institut Nacional de Foment de l’Exportació INFE i l’Institut de Comerç Exterior ECEX 1977-82 Per a la constructora Entrecanales feu diversos vídeos 1989-92 a l’entorn dels treballs previs als Jocs Olímpics de Barcelona, entre els quals cal destacar la reconstrucció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc També ha realitzat vídeos per a la…

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica…

Nasqué amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els empresaris partidaris de la independència de Catalunya, i de constituir una plataforma per a exposar públicament els arguments segons els quals l’estat propi suposaria una millora substancial de la capacitat econòmica del país i del benestar dels seus ciutadans L’organització denuncia també el que considera greuges econòmics derivats de la pertinença a l’Estat espanyol molt especialment el dèficit fiscal i replica els arguments partidaris de la permanència de Catalunya a Espanya Promou debats i conferències i té una presència activa en els…

Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a…

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Fill del llibreter Salvador Moles Deixeble, a València, de Josep Vergara i de Vicent Galcerà, i a Sogorb, de Josep Camaron Passà a Barcelona, on vers el 1759 era deixeble de Francesc Tremulles El 1764 li fou concedit el títol de gravador per la Reial Junta i Consolat Anà, pensionat per la Junta de Comerç, a París 1766, on fou deixeble de Dupuis i de Charles-Nicolas Cochin Tornà a Barcelona el 1774, i l’any següent fou nomenat primer director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç —Llotja—, on, per indicació seva, Pere Pau Muntanya esdevingué ajudant de…

Al setembre, l’expresidenta del Parlament, Halimah Yacob, es va convertir en la primera dona a presidir el país, i la primera d’ètnia malaia Tanmateix, el que podria haver estat una fita notable, va ser àmpliament qüestionat públicament com un procés manipulat i sense legitimitat, perquè els requisits d’elegibilitat van ser tan restrictius que només Yacob els complia El procés estava limitat als malais, el 13% de la població, perquè cap malai havia ocupat aquesta posició en les cinc darreres legislatures i el candidat havia d’haver ocupat posicions directives en empreses privades amb un volum…