Resultats de la cerca

Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda  ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979,  A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i  Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a  Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember…

Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant…

Aliat electoral de Jelcin el 1991, se n'anà distanciant i donà suport al parlament quan a l’octubre del 1993 Jelcin dissolgué el legislatiu Ruckoj, que aleshores era vicepresident de la Federació Russa, fou condemnat a presó, però es beneficià d’una amnistia decretada per la Duma i sortí en llibertat al febrer del 1994 Participà en les eleccions legislatives del desembre del 1995 al capdavant de la formació Derjava, que no aconseguí cap escó En les eleccions presidencials del juny del 1996 donà suport a la candidatura comunista de Gennadij Zjuganov A l’octubre del 1996 fou elegit…

Estudià a Praga i, després de treballar com a administratiu, fou ministre sense cartera 1988-89 i primer ministre a partir del desembre del 1989 En començar el 1990 deixà el Partit Comunista, amb l’anunci d’unes reformes radicals de l’economia i les finances del país Com a candidat del partit eslovac “la Comunitat contra el Domini”, fou ratificat en el càrrec en les primeres eleccions lliures celebrades des del 1946 juny del 1990 Fou primer ministre fins al juliol del 1992 fins al juny del 1990 a la República Socialista Txecoslovaca i posteriorment a la República Federativa…

Estudià lletres i dret a la Universitat de San Marcos de Lima L’any 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, Los heraldos negros , que presenta una clara influència del Modernisme Trilce 1922 constitueix una ruptura amb el món poètic anterior i s’insereix, per la forma i pel llenguatge, en els corrents avantguardistes El 1923 s’installà a París, des d’on féu diversos viatges a l’URSS i a Madrid, on s’installà un quant temps en ésser expulsat de França Adscrit al partit comunista des del 1931, aquell mateix any publicà a Madrid la novella El Tungsteno Arran de la Guerra Civil…

Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres…

D’origen humil i de formació autodidàctica D’ençà del 1917, s’afilià al Partit Comunista, visità nombroses vegades l’URSS, i el 1949, quan Dinamarca signà el pacte Atlàntic, s’establí a la RDA La seva obra literària, composta sobretot de novelles i narracions autobiogràfiques, passa del pessimisme per la descoberta de la situació del proletariat a l’esperança en la victòria d’aquest D’entre les seves novelles, escrites en una prosa directa i emotiva, cal esmentar Pelle Erobreren ‘Pelle el Conqueridor’, 1906-10, Ditte Menneskebarn ‘Ditte, filla de l’home’, 1917-1921 i Morten hin…

El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a Carnot, i Babeuf…

Enviat per Luter a predicar 1520, aviat entrà en polèmica amb aquest per l’elaboració d’una doctrina pròpia i d’una litúrgia alemanya Amb el Manifest de Praga 1521 intentà de guanyar-se els germans bohemis i, a Allstedt Saxònia, agrupà ciutadans, camperols i altres gents inquietes amb la idea de restablir un cristianisme comunista, segons el model de la comunitat primitiva, que s’enfrontés amb el domini dels senyors impius El 1524 Luter previngué els prínceps protestants contra Müntzer, alhora que aquest s’uní amb els anabaptistes i els camperols revoltats guerra dels Camperols…