Resultats de la cerca
Es mostren 2004 resultats
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la renúncia al papa…
Sant Martí de Fontanilles
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fontanilles des de tramuntana Com hom pot apreciar es tracta d’un edifici molt modificat, sobretot pel fet d’haver estat restaurat amb un terrabastall, tant a la nau com a l’absis F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és a l’extrem septentrional del poble de Fontanilles, al seu punt més alt El nucli del poblet s’escampa, sense crear un espai urbà ben definit, per la carena i els vessants de llevant d’un serrat de poca elevació, però des d’on hom pot dominar amplis horitzons sobre la plana drenada pels cursos inferiors dels rius…
Sant Sadurní de Vila-rubla (Montferrer i Castellbò)
Situació Edifici romànic d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten dels cànons tradicionals ECSA – JA Adell L’església de Sant Sadurní o Sant Serni és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó MLIC Mapa 34–10215 Situació 31TCG548900 Història El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans,…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’…
Sant Romà d’Anàs (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de ponent d’aquesta petita parròquia, situada a la part alta de la població ECSA - JA Adell L’església de Sant Romà és a la part alta i al centre del poble d’Anàs, que és a uns 3 km de Ribera de Cardós, dins la Ribera d’Estaon JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH535155 Història Anàs, com a lloc de la vall d’Estaon, era una de les parròquies esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, “ ipsas parrochias Vallato adque Vallatello ” D’igual manera, els seus habitants devien formar part dels homes d’ipso Vallato que juraren fidelitat al comte de Pallars Jussà,…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…
Sant Pau de Terrassola (Lladurs)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Pau de Terrassola des del costat sud-oriental L Prat Les ruïnes de l’església parroquial de Terrassola, i, a la seva vora, les del castell del mateix lloc, són al sector ponentí del municipi de Lladurs, a la riba esquerra de la ribera Salada Mapa 291M781 Situació 31TCG707583 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Bassella, fins al trencall que hi ha poc abans de Querol, a mà esquerra de la carretera 13 km Cal seguir aquest camí 6 km, bo i tenint sempre a mà esquerra la ribera Salada Fets aquests 6 km, hom arriba al peu d’un…
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…
Sant Miquel de Bustins (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn J M Melció L’església de Sant Miquel de Bustins, que es troba al cantó de llevant del cap de municipi, s’erigeix en un planell del vessant de llevant de la vall de Sant Aniol, a les envistes del Freixe i del santuari de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG681603 Per anar-hi cal agafar la carretera de les Planes d’Hostoles a Girona per la vall de Llémena Al quilòmetre 8 cal agafar la carretera de Sant Aniol de Finestres Des d’aquí cal seguir vers llevant fins a arribar a les Ferreries Cal travessar la riera de Llémena a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina