Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
Publicitat gràfica
La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi podem considerar com a…
Santa Maria de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Una vista de la capçalera de l’església romànica, molt reformada després de la refecció del temple J Vigué La vila de Ribes, situada a 912 m d’altitud, es troba a la confluència de tres rius i emparada per altres muntanyes que la protegeixen Es troba més amunt de Ripoll en direcció a Puigcerdà Mapa 256M781 Situació 31TDG315844 L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, al carrer que comunica la carretera N-152 amb la que va a Queralbs MAB Història L’església de Santa Maria de Ribes de Freser és situada a la població de Ribes de Freser, centre de la vall del…
Castell de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs que encara resten dempeus de l’antiga fortificació V Hurtado El que resta del castell de Ribes es troba dins el nucli urbà de Ribes de Freser, a uns 100 m vers tramuntana del carrer de Nostra Senyora de Gràcia el qual esdevé, en sortir del poble, la carretera de Pardines tot just passat el pas a nivell del cremallera que mena a Núria El castell és situat damunt un petit turó a tocar del camí del cementiri Mapa 256M781 Situació 31TDG315894 VHC Història Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “ Castro de Ripas ” datat l’any 840, la inexistència del…
Comtes de Girona
Art romànic
Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona…
El moviment cultural d’Osona
Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…
Els bisbes de Vic anteriors al 1300
Art romànic
Cinidi 516 - d 517 És el primer bisbe que coneixem El seu nom figura a les actes del concili provincial de Tarragona, reunit el 6 de novembre de l’any 516 sota la presidència del metropolità Joan Regentà el bisbat sota el regnat de Teodoric, durant una època de pau en la qual els arrians reduïren llurs atacs contra l’Església Això li devia permetre l’afiançament de l’organització del bisbat Al concili de Tarragona el seu nom figura en el penúltim lloc, la qual cosa sembla indicar que no devia fer gaire que era bisbe El 8 de juny de l’any 517 es trobava al concili provincial de Girona No sabem…
Sant Martin de Les
Situació Un dels escassos vestigis que resten del monestir ECSA - A Roura Els escassos vestigis d’aquest monestir es troben a la riba esquerra de l’Aude, al NW de l’actual poble de Sant Martin de Les, entre la carretera D-117 i el riu El monestir era emplaçat poc abans del gran engorjat de la Pèira-Les, que marca el límit de la Fenolleda Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 49′ 52″ N - Long 2° 13′ 25″ E Per a arribar-hi venint d’Atsat, cal prendre la carretera D-117 en direcció a Quilhan En arribar al poble de Sant Martin de Les, que és a la riba dreta del riu, cal continuar endavant A la sortida…
Sant Salvador de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant amb la capçalera, un dels elements més interessants de la construcció F Tur L’església parroquial de Sant Salvador de Bianya centra l’agrupació de masos esparsos que formen el nucli homònim, situat a la capçalera de la Vall de Bianya, sobre la carretera de Sant Joan les Fonts a Sant Pau de Seguries per la Vall de Bianya i el coll de Capsacosta, ones conserven importants vestigis del camí romà i medieval Mapa 256M781 Situació 31TDG506777 Hom hi pot anar, doncs, per l’esmentada carretera de Sant Joan les Fonts…
La ciència popular
La ciència i la tecnologia en els costums i la vida quotidinana dels catalans Gairebé amb tota seguretat parlar de "les ciències i les tècniques populars" com fem aquí haurà causat la perplexitat de més d’un lector No ha de sorprendre pas que algú hagi trobat fora de lloc la inclusió de temes sobre la ciència i la tecnologia en una obra com aquesta, dedicada als costums i la vida quotidiana dels catalans Els antecedents són escassos en la producció dels nostres folkloristes, si deixem de banda Cels Gomis i alguns metges autors de topografies mèdiques en els anys a cavall del segle XIX i el XX…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina