Resultats de la cerca
Es mostren 1163 resultats
Els urodels: salamandres i tritons
Les larves dels urodels són fàcilment identificables La forma del cap i la posició dels orificis nasals, les brànquies externes, la posició i les dimensions de la membrana dorsicaudal i la mida total del cos són caràcters importants per a aquesta identificació Les del dibuix corresponen a A salamandra Salamandra salamandra , de la qual destaca el cap pla i ample A’ B tritó pirinenc Euproctus asper , amb una visió dorsal del cap B’ C tritó jaspiat Triturus marmoratus , de mida mitjana i amb taques a les vores de la membrana D tritó palmat T helveticus i E tritó meridional Pleurodeles…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
lemúrids
lemúrids Indri indri
Madagascar Lemurs Atlas (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Família de lemuriformes del grup dels lemuroïdeus de petita grandària, de 12-14 cm de llargada, musell allargat i semblant al dels gossos, potes curtes, cua llarga i molt espessa, ulls grossos i arrodonits i pelatge dens i llanós.
De cos àgil, són frugívors i omnívors i tenen costums arborícoles Inclou nou gèneres, distribuïts en 20 espècies que habiten a Madagascar, entre les quals es destaquen el maqui o lèmur , l’ indri i el quirogali
hàmster
Hàmster comú (Cricetus cricetus)
(CC BY 4.0) Christoph Moning
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels cricètids, d’uns 30 cm de longitud en les espècies més grosses amb el cos massís i arrodonit i les orelles, les potes i la cua curtes.
Habiten en praderies i estepes en caus excavats a terra, emmagatzemen els queviures i passen l’hivern en estat de letargia Solitaris i territorials, es nodreixen sobretot de gra i de llavors, que transporten als caus Inclou unes 10 espècies, entre les quals es destaquen l’ hàmster comú Cricetus cricetus , de l’Europa central i el NW d’Àsia, i l’hàmster daurat Mesocricetus auratus , de l’Àsia Menor, emprat com a animal de laboratori i domèstic
cabellera de la reina
cabellera de la reina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies, de fulles sempre verdes, crasses, trígones, curtes (de 2,5 a 3,5 cm), i de flors vermelles, d’uns 4 cm, formades per nombrosos estams petaloides, lluents.
Originària de l’Africa del Sud, és conreada com a planta ornamental en parterres i rocalles assolellats
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
hirundínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen el cos prim, el cap aplatat i ample, el bec curt, ample i punxegut, el coll curt, les ales llargues i punxegudes, les potes febles i curtes i la cua forcada.
Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques
nitidúlids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters de dimensions petites, aplatats, de cos arrodonit, amb antenes claviformes i de tres artells; tenen les potes curtes i els èlitres escapçats, de manera que deixen descobert l’extrem de l’abdomen.
Comprèn més de 1800 espècies, que habiten a gairebé tota la superfície terrestre