Resultats de la cerca

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della Repubblica di…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…

S’ha especialitzat en el gran repertori vocal òpera, cantata i oratori dels segles XVII i XVIII, i sovint s’ha decantat per autors poc coneguts MA Cesti, A Steffani, S d’India, P Guédron, etc Ha estat dirigit, tant als enregistraments com als festivals internacionals, per W Christie, S Kuijken, J Ter Linden o el mateix R Jacobs, entre d’altres Dels seus èxits cal esmentar Xerse , Il Giasone i La Calisto PF Cavalli, La coronatione di Poppea , Il ritorno di Ulisse in patria i L’Orfeo C Monteverdi, L’Argia MA Cesti i Così fan tutte WA Mozart Ha estat format per músics d…

Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions crítiques i…

Vida Alumne del Conservatori de Florència on fou deixeble de Maglioni, Roberto Lupi i Luigi Dallapiccola, a partir del 1949 decidí dedicar-se a la composició estudiant de manera independent La relació artística de la seva família i la seva pròpia trajectòria l’ajudaren a establir uns vincles estretíssims amb l’avantguarda, sia en forma d’aprenentatge o de consells Posteriorment anà a París a estudiar amb Otto Erich Deutsch Aquest contacte l’introduí als cercles de compositors com Pierre Boulez i John Cage, a qui conegué en els Cursos de Darmstadt del 1958 Creador d’una obra de caràcter…

Vida Fill d’un organista d’Ingolstadt, s’inicià sota el mestratge del seu pare en l’estudi de diversos instruments Estudià teologia al seminari dels jesuïtes d’Ingolstadt i dret a la universitat d’aquesta mateixa ciutat Més tard entrà al servei del noble Thomas de Bessus, que l’envià a estudiar amb C Lenzi, mestre de capella de Bèrgam La seva formació es consolidà amb F Bertoni, successor de B Galuppi a l’església de Sant Marc de Venècia i deixeble del pare Martini En aquesta primera etapa de la seva carrera compongué sobretot música d’església i oratoris Estimulat per N Piccinni, el 1794…

És autor del poema pastoral Filli di Sciro 1607

Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir…

Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a…

Feu els primers estudis musicals amb el seu pare Es diplomà al Conservatorio di Musica Giovanni Battista Martini de Bolonya i es perfeccionà amb Arrigo Serato a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i amb Carl Flesch a Berlín El 1931 aparegué en públic per primera vegada oficialment Fou primer violí de l’orquestra dels Pomeriggi Musicali de Milà Feu nombroses actuacions com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, en qualitat de membre del Quintet Boccherini i sovint acompanyat del violoncellista Massimo Amfiteatrov i la pianista Ornella Santoliquido Entre el 1939 i el 1959 fou…