Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto…

S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament Les pays sous-développés 1959, Ibn Khaldum naissance du Tiers Monde 1966, Géographie des pays sous-développés 1965 i 1976, Unité et diversité du Tiers Monde 1980, etc A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona 1976 ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976 i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote Entre les seves darreres obres publicades cal…

Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com AMeillet, MRoques, JPRousselot i JGilliéron El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà 1945-46 i rector 1946-48 El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres, dedicades…

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana Dins de…

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris 1952, Le modelé…

Filla d’un important crític literari, publicà el primer llibre de poemes, Les songes en équilibre , l’any 1942 Entre el 1950 i el 1954 collaborà com a redactora a Ràdio Canadà i com a guionista de l’Oficina Nacional del Film del Canadà Visqué durant dues etapes a París, entre el 1954 i el 1957 i entre el 1967 i el 1997, any en què retornà de manera definitiva al seu país A més de l’obra poètica, que constitueix la part essencial de la seva producció Le tombeau des rois , 1953 Mystère de la parole , 1960, i d’algunes peces teatrals, és coneguda sobretot com a autora de novelles de tractament…

El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste  i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…

La capital és Port-du-Paix 15 540 h 1982

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…