Resultats de la cerca

La clímax general és el bosc d’aciculifolis o taigà, amb diferents variants segons l’espècie dominant en cada sector S'estén de Noruega fins a Kamtxatka i del sud d’Alaska fins a Terranova Alguns autors també hi enclouen els estatges subalpins de coníferes de les muntanyes medioeuropees i nord-americanes

Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció

Fou el primer de demostrar que el nombre de cromosomes és constant i característic en totes les cèllules de cada espècie d’organismes, com també que aquest nombre es redueix a la meitat en les cèllules germinals durant la maduració dels gàmetes meiosi i es restaura en el zigot, després de la fecundació

Cria a la tundra àrtica i subártica i hiverna als oceans Atlàntic i Pacífic Raríssim a la Mediterrània, l’única citació existent dels Països Catalans és un exemplar isolat el 040582 al Barcarès Rosselló, vist pel Grup Ornitològic Rossellonès, i que entra de ple al període de màxim moviment migratori de l’espècie

L’espècie A colonorum , de l’Àfrica occidental, mesura uns 40 cm, presenta dimorfisme sexual acusat, canvis de color, i els mascles són polígams L’espècia A stellis , que es desplaça molt ràpidament, és pròpia de Grècia, l’Àsia Menor i Egipte, és fàcil trobar-la a les zones on hi ha runes

El ratolí de bosc Apodemus sylvaticus és, dins del seu gènere, una espècie de dimensions mitjanes, molt semblant al ratolí gorja groc A flavicollis A diferència d’aquest, no té cap banda groga entorn del coll, encara que pot portar-hi una taca del mateix color, de manera que algunes poblacions només es poden diferenciar d’aquella per mitjà de tècniques d’encreuament en captivitat Té els ulls i les orelles grans, la cua llarga generalment més que el cos i el cap junts i prima, i les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades per desplaçar-se saltant a gran velocitat Les mesures…

Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió…

Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus…

Femella de Branchipus schaefferi amb coloració críptica, en la qual destaquen les iridescències de l’ovisac És l’espècie més comuna a les aigües temporànies dels Països Catalans i té una valència ecològica molt àmplia, ja que se l’ha trobat en tota mena de masses d’aigua temporànies, des de les de mida petita, com ara tolls de pluja i cassoletes de granit, fins a basses i llacunes, tant d’aigües transparents com tèrboles Albert Ruhí i Vidal Les masses d’aigua lenítiques i somes basses, llacunes, estanys, aiguamolls, etc són anomenades genèricament zones humides A Catalunya se’n poden…