Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
Els mol·licutats
Aquesta divisió comprèn procariotes de diferents arrels filogenètiques que es caracteritzen per l’absència de paret procariòtica típica Els micoplasmes Encara que aquests microorganismes no tinguin paret rígida, són més resistents a la lisi osmòtica és a dir, a esclatar per penetració d’aigua quan es posen en un medi més diluït que llur citoplasma que no pas els protoplasts i esferoplasts que s’obtenen mitjançant tractament enzimàtic de bacteris amb paret La membrana que delimita els micoplasmes és trilamellar, i en alguns gèneres està reforçada per la presència d’esterols, que el…
Els gruïformes: grues i afins
Els gruïformes mostren una gran heterogeneïtat morfològica i conductual agrupen des d’ocells de grans dimensions, esvelts i grans migradors, com les grues, de les quals veiem la grua damisella Anthropoides virgo , fins als petits ràllids, tan abundants als medis aquàtics litorals i continentals, passant pels robusts i pesants representants propis dels ambients esteparis, com el sisó Josep M Barres En l’ordre dels gruïformes Gruiformes s’apleguen 12 famílies molt diferenciades externament, però que es consideren relacionades per diversos trets d’anatomia interna La major part —…
Calixt III

Calixt III.
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Alfons de Borja en ésser elegit papa (1455-58).
Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…
equip d’assessorament psicopedagògic
Educació
Servei educatiu de composició multidisciplinària, format bàsicament per especialistes de psicologia i pedagogia, que, en un àmbit territorial definit, dóna suport psicopedagògic als centres docents.
La seva intervenció, que requereix actuació directa als centres, s’adreça als òrgans directius i de coordinació, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, per tal de collaborar a oferir la resposta educativa més adequada, especialment per als alumnes amb disminucions o que presenten més dificultats en el procés d’aprenentatge La seva àrea d’acció, que abasta els centres docents de l’àmbit territorial propi del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, acostuma a ésser comarcal o subcomarcal, però, en funció de les necessitats específiques de cada zona, pot…
Antonius Gosswin
Música
Compositor d’origen flamenc.
Possiblement ingressà com a nen de cor de la capella musical de la cort de Baviera cap al final de la dècada del 1550 Allí tingué l’oportunitat de treballar amb Roland de Lassus, actiu a la cort bavaresa des del 1556 Ocupà diversos càrrecs a la cort i al servei de famílies nobiliàries a Munic i també en altres ciutats alemanyes, i gaudí d’una gran fama com a cantant i com a professor La seva música és fortament influïda per l’estil de R de Lassus Se’n coneixen set misses, la major part de paròdia a partir d’obres polifòniques de R de Lassus, alguns motets, la collecció Newe…
bisell

Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’…
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca …
pterosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, caracteritzats pel fet de presentar unes ales membranoses aguantades per un sol dit, les quals els permetien de volar.
El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i…
zircó
Mineralogia i petrografia
Silicat de zirconi, ZrSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls de forma prismàtica acabats en piràmides Té una duresa de 7,5 i una densitat de 4,6-4,7 Normalment és de color marró o vermellós, però també pot ésser incolor, gris, verd o violeta Algunes d’aquestes varietats són utilitzades en joieria hom n'obté la varietat de color blau tractant el zircó natural És un mineral accessori, molt freqüent en les roques ígnies i les pegmatites de les famílies del granit, la sienita, etc Resisteix molt l’erosió mecànica i química, i per això és freqüent, com a mineral detrític, a les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina