Resultats de la cerca
Es mostren 11049 resultats
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord
tècnica bavaresa
Escalada
Sistema d’escalada per a franquejar cornises i escletxes mitjançant la força antagònica dels peus i de les mans contra la paret.
reconeixement
Militar
Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
serradora
Oficis manuals
Taller, obrador, etc, on serren fusta, especialment el que disposa d’una o més serres mecàniques, elèctriques o accionades per força hidràulica.
giroavió
Transports
Aerodina la força de sustentació del qual és fornida per uns rotors constituïts per pales que giren al voltant d’eixos verticals.
Estany
Església
Casal i església que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme de Ponts (Noguera).
Fins el 1970 formà part del municipi del Tossal
eurioic
Ecologia
Dit de l’organisme que pot suportar variacions força grans en els factors físics i químics del medi; s’oposa a estenoic.
axonomorf | axonomorfa
arrel axonomorfa
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de les arrels que tenen l’eix principal força més desenvolupat que els laterals; aquesta forma correspon a la ramificació racemosa.
contrapressió
Tecnologia
Pressió superior a l’atmosfèrica mantinguda a la sortida de certes màquines de vapor destinades a produir simultàniament força motriu i calefacció.
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent