Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
sacabutx

Sacabutx baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-metall, antecessor de l’actual trombó de colissa, del qual es diferencia sobretot per l’aspecte més lleuger i el menor diàmetre del pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus, i acaba en un…
música de Budapest
Música
Música desenvolupada a Budapest (Hongria).
És formada per dues ciutats diferents Buda i Pest, unides des del 1873 Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent Amb Lluís el Gran 1342-82, que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic No fou fins molt més tard que els…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…
Almenara

Municipi
Municipi de la Plana Baixa; una part important del terme és una continuació de la vall de Segó, al Camp de Morvedre, comarca de la qual aquest terme municipal és separat per l’assegador de Benavites.
L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és baixa i…
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…
acadèmia militar
Militar
Institució docent superior dedicada a la formació dels oficials de les forces armades d’un estat.
Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…
misteri
Teatre
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.
Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…
esperantisme
Portada d’un número de Kataluna Esperantisto (juliol-agost 1912), òrgan oficial de l'esperantisme a Catalunya durant la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Moviment que promou el conreu i l’estudi de l’esperanto.
L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut per Frederic…
eremitisme
Cristianisme
Forma de vida religiosa d’alguns cristians que, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina