Resultats de la cerca

Collaborador de Joventut , El Poble Català , Catalunya , La Vanguardia , Catalunya Artística , L’Atlàntida , etc Poeta modernista, publicà Brometes, corrandes i altres poesies 1899, Prosa vulgar 1899 i Jovenesa , que dedicà a Frederic Rahola Amic de Picasso, alguna de les primeres illustracions publicades per aquest acompanyen poemes seus Escriví els llibrets de les òperes Friné —musicada per Sadurní— i Hespèria —musicada per Joan Lamote de Grignon—, estrenada al Liceu el 1907

Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial

L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…

Sorgí amb l’intent de defensar les secularitzacions i de posar fi al domini catòlic dels Habsburg Tingué el suport de França, Anglaterra i els Països Baixos Fou dissolta el 1621

Vicens Vives hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola Rahola fou deixeble d’A Galí i de l’Escola Blanquerna L’editorial centra l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació Història de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja 1954 és la primera obra didàctica en català des del 1939 Beceroles d’ Àngels Garriga 1965 la primera destinada als infants La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques C Pleyan i matemàtiques ZP Dienes i del català és remarcable

Fill d’August II de Polònia Obtingué la corona en lluita contra Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV, que havia estat elegit a la mort d’August II Nasqué així, per l’oposició de França, la guerra de successió polonesa Deixà el govern a les mans del primer ministre Brühl la seva passivitat reduí el regne a una província russa

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…