Resultats de la cerca
Es mostren 675 resultats
assegurança de viduïtat
Economia
Dret del treball
Pensió vitalícia a la qual té dret el vidu o la vídua d’un treballador o d’un funcionari que hagi cotitzat a la seguretat social.
La pensió —mensual— que rep el vidu o la vídua d’un treballador equival al 45% de la quantitat que resulta de dividir per 28 la suma de bases de cotització de l’obrer mort durant un període continuat de 24 mesos naturals equival al 60% de la pensió d’invalidesa o de jubilació del cònjuge difunt i al 45% del salari real del cònjuge mort en accident laboral en aquest cas, rep també una indemnització equivalent a sis mensualitats Les pensions dels vidus de funcionaris són determinades per cadascuna de les legislacions especials
usurpació d’atribucions
Dret penal
Delicte comès per l’autoritat o el funcionari públic que s’arroguen atribucions administratives o judicials impròpies i dicten disposicions generals o suspenen la seva execució.
Hom inclou tambédins d’aquest delicte els actes comesos per les autoritats o els funcionaris militars que atempten contra la independència dels jutges o magistrats
silencier | silenciera
Història
A l’imperi Bizantí, funcionari de la categoria dels cubicularis o camarlencs encarregat de mantenir l’ordre en les processons imperials i en les recepcions oficials.
Portava una vara d’or i era de rang senatorial Acabà essent un títol honorífic
senescal
Història
A la cort comtal, i després reial, barcelonina, primer funcionari palatí, alhora cap de govern i cap de l’exèrcit reial, potser en competència amb el vescomte.
El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer Montcada senescal…
argenter
Història
Funcionari municipal que tenia per missió d’avaluar i de pesar les monedes, i de retirar de la circulació les que no reunien les condicions legals exigides.
El càrrec fou creat a Barcelona el 1629
logoteta
Història
Alt funcionari de la cort imperial bizantina que, a partir del segle X, gaudí d’un rang elevat i exercí les funcions pròpies d’un primer ministre.
lleuder
Història del dret català
El qui tenia al seu càrrec, com a funcionari, o bé com a arrendatari o comprador, la missió de reconèixer les mercaderies i cobrar-ne la lleuda.
hoste de correus
Història
A la corona catalanoaragonesa, a la baixa edat mitjana, funcionari públic, normalment hostaler, que recollia les cartes, les distribuïa als troters o correus i repartia les rebudes.
Era un càrrec de nomenament reial o municipal a Barcelona fou reglamentat el 1339 Arribà a ésser únic a cada població
tecnòcrata
Funcionari que exerceix un càrrec públic en virtut de la seva preparació tècnica i situa l’eficàcia per sobre d’altres factors polítics, econòmics, socials o ideològics.
virrei | virreina
Història
Alt funcionari politicoadministratiu que governa un virregnat com a representant del rei o en lloc seu i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa.
Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al segle XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Río de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…