Resultats de la cerca
Es mostren 1938 resultats
Florenci Janer i Graells
Historiografia catalana
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver, bibliotecari i historiador.
Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista Museo Español de Antigüedades…
,
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
Bibliografia general referent al romànic del Solsonès
Art romànic
El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques…
Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura
Geòleg, espeleòleg i escriptor.
Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una…
, ,
Sant Martí de Vila-seca (Navès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí de Vila-seca és dins el terme de la vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a prop de la casa Vila-seca Mapa 292M781 Situació 31TCG875544 Interior de la capçalera de l’església, amb l’absis i l’arc que l’obre a la nau L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues i lesenes, seguint els models del romànic llombard L Prat Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins al punt quilomètric 15, on es troba un trencall a mà esquerra que cal seguir Havent fet 2,2 km del camí s’…
Isidor Macabich i Llobet
Historiografia
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, eclesiàstic, periodista, escriptor i arxiver.
Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…
, ,
Departament de Musicologia de la Institució Milà i Fontanals
Música
Entitat dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), pionera en l’estudi musicològic a l’Estat espanyol.
Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l…
,
Llibre de memòries del convent de Santa Clara de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica manuscrita inèdita, escrita per diverses mans entre l’inici del s. XVII i mitjan s. XIX, que es conserva a l’arxiu del reial monestir de Santa Clara de la Passió de Perpinyà, al Rosselló, una de les fundacions monàstiques més antigues de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s XIX, etc El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa Fins a les acaballes del s XVIII…
Elies Rogent i Amat
Historiografia catalana
Arquitecte.
Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina