Resultats de la cerca
Es mostren 1941 resultats
Florenci Janer i Graells
Historiografia catalana
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver, bibliotecari i historiador.
Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista Museo Español de Antigüedades…
,
Bibliografia general referent al romànic del Baix Llobregat
Art romànic
AAV Amics de l’Art Vell Memoria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies Catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1961 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1974 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia El domini carolingi a Catalunya , primera part, edició a cura de…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…
August Rafanell i Vall-llosera
Literatura
Historiador de la llengua.
Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la…
,
Gustav Metzger
Art
Artista alemany.
Nascut al si d’una família ortodoxa jueva polonesa, la seva infantesa fou marcada per l’ascens del nazisme, cosa que més tard es feu palesa en les seves fotografies històriques dels anys noranta El 1939 arribà a Anglaterra, a través d’un programa de refugiats de guerra per a nens El drama de l’Holocaust determinà la seva vida i el seu treball, especialment per l’experiència de l’exili i la pèrdua dels seus pares als camps d’extermini nazis Estudià a la Cambridge School of Art i a l’Oxford School of Art els anys quaranta Al principi del 1959 abandonà les formes artístiques…
Manuel Marià Ribera
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…
,
Sant Miquel del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta església situada a llevant del Puig de Meià ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis de la capella de Sant Miquel són al costat de llevant del Puig de Meià, prop de la carretera de l’Hostal Roig, a 1 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG365519 Història No han pervingut notícies històriques documentals del passat medieval d’aquesta església L’única menció és la que feu a mitjan segle XVII Roig i Jalpí, quan esmenta la capella de “ San Miguel Archangel, en dicho Puche de Meyá ” Avui dia la capella de Sant Miquel és enrunada ABC…
Sant Miquel de Cabrera (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses filades de murs que permeten endevinar que l’església original era formada per una nau i un absis ECSA - AM Vilarrúbias Sant Miquel de Cabrera és situada prop del camí de bast que descendeix de Rúbies a la Font de les Bagasses És a dues terceres parts de camí baixant, i emboscada entre feixes abandonades, a mà dreta del camí No es troba fàcilment AMV-JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG258556 Història No es disposa, fins a l’actualitat, de notícies històriques d’època medieval sobre aquesta capella una única referència documental de la seva existència data de mitjan…
Castell de la Guàrdia Pilosa (Pujalt)
Art romànic
Les primeres notícies del castell de la Guàrdia Pilosa—considerat etimològicament com “guàrdia de lloc desert o poc poblat”— són de l’any 1022, en la donació que feren la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon al monestir de Sant Vicenç de Cardona d’unes terres situades al comtat de Manresa, les quals afrontaven amb una torre anomenada la Guàrdia Malgrat això, la primera referència de la fortalesa de la Guàrdia Pilosa és posterior El 1039 la vescomtessa Engúncia i els seus fills Eriball i Folc cedeixen una altra vegada al bisbe de Vic el castell de Calaf, el qual limitava al sud amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina