Resultats de la cerca
Es mostren 1400 resultats
Itàlia 2009
Estat
Nombrosos escàndols van envoltar Silvio Berlusconi, però la seva posició política dins i fora del país no va variar © Comunitat Europea Els italians van acomiadar el 2008 amb una vaga general convocada per la central sindical majoritària, en protesta per la política econòmica del Govern, i amb l'anunci de l'ajornament de la Llei de reforma universitària i la rectificació d'algunes de les mesures més polèmiques de la reforma educativa Aquests fets presagiaven que el 2009 seria un any difícil per a Berlusconi Al primer ministre li han plogut els escàndols, però poques vegades la seva posició ha…
Arqueologia 2017
Arqueologia
Introducció Any rere any, les excavacions arqueològiques ens proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Aquestes troballes podran incorporar-se aviat al Geoportal del Patrimoni Cultural, una eina de creació recent que georeferencia més de 25000 monuments i 12000 jaciments arqueològics Prehistòria Imatge de les troballes fetes a la Cova Bonica Vallirana, on es van trobar materials que es creu que formen part d’un aixovar d’enterrament ceràmica cardial, un punxó d’os, una…
bústia de veu
Servei de telefonia que consisteix a emmagatzemar, en un centre servidor, els missatges de veu adreçats a un abonat absent, i a permetre que aquest abonat, trucant al centre servidor i marcant un codi numèric d’identificació des d’un terminal telefònic, recuperi els missatges.
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
xec de viatge
Economia
Xec o taló a la vista emès generalment per bancs o grans agències de viatges, sota denominacions diverses, i venut als viatgers que signen el document quan el compren i una altra vegada, a efectes d’identificació, davant la persona encarregada de fer-lo efectiu.
La seva funció bàsica resideix en motius de seguretat davant casos de pèrdua o robatori, puix que a través d’aquest procediment no pot ésser fet efectiu sinó per la persona que l’ha comprat
cadastre
Dret administratiu
Documentació establerta una vegada efectuades diverses operacions administratives i determinats aixecaments topogràfics per tal de permetre la identificació de les propietats immobles —urbanes i rústiques— d’una determinada zona, la constatació del caràcter dels seus productes i la quantificació dels ingressos que en resulten.
A França, ja en temps de Francesc I, hom feu el cadastre de quatre generalitats del sud, i en temps de Colbert 1664, de la de Montalban Però la idea d’un veritable cadastre general no sorgí fins el 1763, bé que no passà de l’estadi teòric el 1790 el predomini de l’escola fisiocràtica feu que l’assemblea constituent ordenés la confecció del cadastre, acabat en temps del Consolat i de l’Imperi A l’Estat espanyol, a partir de la llei del 1906, el cadastre determina i qualifica la propietat territorial amb finalitat estadística, administrativa, jurídica i, especialment, per a distribuir amb…
Santa Maria d’Arties (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto Mapa 149M781 Situació 31TCH258296 S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua C-142 El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament FJM-AMB Església L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars Actualment hi…
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
Una expedició de la marina califal
Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina