Resultats de la cerca
Es mostren 2693 resultats
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per granitoides A la serra de…
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
Els materials hercinians
Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…
Atles
Panoràmica aèria de l’Atles, Marroc
© Fototeca.cat
Serralada
Sistema muntanyós de plegament alpí d’Àfrica d’uns 2.700 km de llargada, paral·lel a la costa del nord-oest, travessa el Marroc, Algèria i Tunísia.
El relleu Al nord resta limitat per la Mediterrània, al sud, pel desert del Sàhara, per l’oest arriba a l’Atlàntic i per l’est enllaça amb Sicília La serralada és doble, amb una branca costera i una altra interna, puix que l’Atles Saharià d’Algèria és separat de l’Atles del Tell, situat més al nord, pels horste que formen la plataforma dels chotts Una divisió semblant existeix a l’oest, on el Gran Atles és separat del Pre-Rif i Rif per l’altiplà marroquí L’Atles és l’únic exemple africà d’orogènia alpina, la qual s’inicià en el Juràssic superior i es renovà en el Cretaci superior continuant…
Torre de guaita de Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de la torre, erigida dalt el turó La que hi ha a primer terme és molt posterior F Tur Al cim d’un turó de vessants abruptes, als afores del poble de Sant Llorenç de la Muga, a la riba oposada del riu, hi ha una torre de guaita de planta circular, des d’on podem veure la població emmurallada i el seu castell, i també una gran part de l’alta vall de la Muga Mapa 257M782 Situació 31TDG829852 Des del poble de Sant Llorenç de la Muga hom puja a la torre de guaita per un corriol actualment no gaire fressat Cal sortir d’aquesta població pel portal meridional, travessar el riu per…
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…
drama
Sociologia
Conjunt d’accions rituals o institucionalitzades dutes a terme per individus mitjançant les quals la societat integrada per aquests individus es perpetua i al mateix temps es renova a si mateixa.
El terme fou introduït des de la psicologia social per Georges Politzer Hom inclou dins d’aquesta categoria tots aquells segments particularment significatius de la vida i de l’experiència comuna que tenen un desenvolupament limitat i definit en el temps i l’espai la petició de mà, el divorci, la sollicitud d’un augment de sou, la consulta a un metge, etc En aquestes accions hom pot considerar dos nivells el paper interpretat imposat per un marc social més o menys definit, i el marge dins del qual l’individu pot innovar amb més o menys èxit D’altra banda, dins d’aquest esquema,…
la Meseta
Unitat geostructural de la península Ibèrica.
És un gran altiplà d’uns 210 000 km 2 i una altitud superior als 600 m, limitat al N, E i S per una sèrie de serralades i obert per l’W Geològicament és un antic massís hercinià peneplanat, afectat pels plegaments alpins i recobert per materials sedimentaris formats per dipòsits terciaris i quaternaris Els plegaments alpins originaren la formació de la serralada Cantàbrica, serralada Ibèrica i Sierra Morena, serralades que l’encerclen, i alhora fracturaren el massís aixecant al centre el sistema Central i els monts de Toledo i el feren bascular vers l’W El sistema Central divideix l’altiplà…
pantà de Flix

Vista del pantà de Flix
© ACUAMED / ACA
Embassament
Pantà de la comarca de la Ribera d’Ebre, dins el terme municipal de Flix.
Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm 3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m Fou inaugurat el 1948 El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics, que representa un greu perill de contaminació incontrolable al curs inferior…
devaluació
Economia
Reducció, per part del govern, del valor d’una unitat monetària respecte a les dels altres estats.
Té per finalitat d’afavorir les exportacions abaratint el valor de les mercaderies nacionals a l’exterior i alhora de disminuir les importacions per l’encariment relatiu de les mercaderies estrangeres Es tracta d’una mesura de política econòmica que pot ésser aplicada en casos en què la balança comercial d’un estat és deficitària, sobretot per raó d’una reducció de la capacitat de competir en els mercats exteriors causada per nivells d’inflació superiors als dels altres estats En aquest sentit, es tracta d’una mesura conjuntural que pot anar acompanyada d’unes altres de tendents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina