Resultats de la cerca

Segons l’ordre establert pel papa Gregori el Gran, els pecats capitals són supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa a ells hom contraposa les corresponents set virtuts capitals

Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma

Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises Fou creat cardenal 1397 pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria

Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà

Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de…

Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’…

El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp Aquest indret apareix documentat al segle XII, i donà origen a una nissaga cognominada Santjust, els membres de la qual, castlans del lloc, apareixen freqüentment en les escriptures entre els nobles del vescomtat d’Àger i també es documenten com a canonges de la canònica de Sant Pere La seva església consta ja documentada en una acta testamentària datada el 1140 Pertangué a la jurisdicció de l’abadia de Sant Pere d’Àger, segons que consta en la butlla que el…

El poble d’Atsat és situat a la riba dreta de la vall de l’Aude, a l’extrem de ponent de la comarca de la Fenolleda L’esment documental més antic d’aquest lloc data de l’any 954, quan en una butlla de confirmació de béns del papa Agapit II cedida en favor del monestir de Sant Martin de Les consta que aquest cenobi posseïa algunes peces de terra i vinyes a Adesate Existeix una primera referència de la seva església parroquial, situada al nucli antic de la població, l’any 1119, en una butlla del papa Gelasi II per la qual confirmava les propietats del monestir de…

De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa El rei Joan li donà com a senyal en…

Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i…