Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de Katowice amb W Markieviczówna piano i B Woytowicz composició i, més tard, completà els estudis, sota la direcció de Nadia Boulanger, a París El 1957 participà en els cursos de Darmstadt, i el 1960 obtingué el premi de la Fundació Lili Boulanger Hàbil orquestrador, i partint de postulats neoclassicistes, el seu estil anà adquirint densitat amb la introducció de les noves tècniques, com en l' Oda a Béla Bartók in memoriam 1957 o Riff 62 1962 Posteriorment tendí cap a una perspectiva més èpica, que el portà a treballar per al cinema, bàsicament en pellícules de…

La càmera efectua l' anàlisi de la imatge i consta de tres parts fonamentals el sistema òptic, el tub analitzador o de conversió i els circuits electrònics El sistema òptic, anàleg al de les càmeres fotogràfiques, forma la imatge de l’escena a la superfície sensible del tub de conversió Aquest és un transductor de senyal lluminós a elèctric, i sovint és un recinte tancat, on ha estat fet el buit, a l’interior del qual hi ha una superfície recoberta d’un material que canvia les seves característiques en rebre llum Aquest canvi és recollit per un feix explorador d’electrons molt fi, que recorre…

Estudià Ciències de la Comunicació i, després d'un temps d'exercir de periodista, es graduà a l'escola de cinema d'Hèctor Faver de Barcelona Després de guanyar-se un prestigi entre els aficionats al cinema fantàstic amb els curtmetratges Alicia 1994, premiada al Festival de Sitges i Días sin luz 1995, debutà en el llargmetratge amb Els sense nom 1999, una història de terror i intriga que el projectà internacionalment Des d’aleshores ha dirigit les pellícules de gènere fantàstic amb repartiment internacional Darkness 2002, Fragile 2005 i Rec 2007, que fou reconeguda amb diversos premis entre…

Graduat 1964, i doctorat 1969, en medicina a la Universitat de Harvard, estudià també antropologia a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya, en 1964-65 i feu estudis postdoctorals al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, de 1969-70 Dedicat, no obstant aquesta formació, a la literatura, fou autor de novelles, la majoria best-sellers , en les quals combinà la ciència-ficció i les referències a la tecnologia amb la narrativa d’intriga i policíaca The Andromeda Strain 1969, The Terminal Man 1972, The Great Train Robbery 1975, premi de Misteri Edgar Allan Poe, Eaters of The Dead 1976, Congo…

Utilitza diferents suports i tècniques, com fotografies i texts, installacions, llibres, objectes i pellícules La seva obra es caracteritza per la intrusió en la intimitat i la seva difusió pública, i s’aplega en diferents sèries, com Els dorments , en què retrata amics i coneguts mentre dormen, relacions de parella, etc la Suite veneciana , en què fotografia un home durant una estada a Venècia, d’incògnit El detectiu , un reportatge sobre ella encarregat a uns detectius Els cecs , recull de fotografies de persones cegues al costat de texts que expliquen com senten les coses L’absència ,…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…

Fill d’una concertista de piano, es formà com a músic a la St Peter’s School de York i més tard estudià harmonia i contrapunt, també a York, amb Francis Jackson De jove formà part de diferents grups de jazz i fins i tot enregistrà alguns discs Fou, però, com a compositor cinematogràfic que aconseguí un èxit més remarcable, activitat en la qual s’inicià el 1959 en The L-shaped Room , de Brian Forbes, a la qual seguiren més d’un centenar de títols Aconseguí cinc Oscars amb les bandes sonores de  Born Free de James Hill, 1966, també Oscar a la millor cançó, The Lion in Winter Anthony Harvey,…

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb el qual…

Un dels autors de dibuixos animats més importants del Japó, conegut com el Walt Disney japonès Començà la seva carrera a la dècada de 1960 collaborant en algunes de les sèries de televisió de dibuixos animats més populars del Japó, com Heidi , Marco o Mazinger Z , les quals, exportades arreu del món, han esdevingut èxits del cinema d’animació El 1984 establí el seu propi estudi, Ghibli  El 1978 realitzà Mirai Shounen Konan ‘Conan, el noi del futur’, la seva primera sèrie televisiva d’animació, i l’any següent estrenà el seu primer llargmetratge, Terebi to Kariosutoro no Shiro ‘El castell de…