Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
L’organització eclesiàstica de la Noguera
Art romànic
El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…
Societat i economia en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació de terres…
chorus
Música
Instrument de corda medieval, conegut ja al segle XII, que consisteix en una caixa harmònica rectangular amb una o més rosetes i dos ponts, l’un a cada extrem, damunt els quals es fixen i afinen amb claus entre quatre i sis cordes dobles afinades generalment per quintes.
Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
Les grans batalles
Portada del Butlletí “Exèrcit del Poble” en el primer aniversari de la Guerra, Barcelona, 19-7-1937 Coll R Surroca La República va veure’s obligada a sostenir una guerra sense disposar d’un veritable exèrcit El primer intent de constituir-lo fou un decret de Largo Caballero de 30 de setembre de 1936, que creà l’Exèrcit Popular, estructurat en brigades mixtes, batallons i companyies La militarització de les columnes de milicians fou costosa i llarga Als Països Catalans va resultar diversificada Fou senzilla a Menorca, on les forces militars havien mantingut la seva estructura malgrat l’…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Sant Feliu o església de la Torrota (Foradada)
Art romànic
Situació Torre de planta prismàtica que s’aixeca sobre l’absis meridional de l’església ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església i la torre conegudes al país amb el nom de “Torrota dels Moros”, que alguns autors identifiquen com l’església de Sant Feliu de Malagastre o d’Espadella, són al vessant de llevant d’un turó, al costat del canal d’Urgell Mapa 33-13328 Situació 31TCG367384 Per a anar-hi cal prendre una pista, parallela al canal, que surt del quilòmetre 44, 8 de la carretera de Ponts a Artesa de Segre Aquesta pista mena a una granja, on cal desviar-se i seguir per una pista…
Sant Esteve de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de llevant de l’església actual, on es conserven dos absis semicirculars, dels tres que probablement tenia el temple romànic ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve centra el petit nucli, abandonat, de Pallerols de Rialb, a tocar dels termes de Peramola i Gavarra Mapa 34-12291 Situació 31TCG526557 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior Les claus del temple, les té el rector de Ponts JAA-ABR Història Les primeres notícies d’aquest lloc i la seva parròquia es troben en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…
Castell de Maldà
Art romànic
El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…
Albert Einstein a Barcelona
Albert Einstein a l’Escola Industrial de Barcelona Font ETSEIB, UPC Quan Albert Einstein arribà a la ciutat al final del mes de febrer del 1923 culminava un esforç, pel cap baix de tres anys, per a convidar-lo El fenomen Einstein acabava d’esclatar, esperonat entre altres coses pel fet que l’observació de l’eclipsi de sol del maig del 1919 confirmà aspectes de la teoria general de la relativitat, i que, el 1921, el físic alemany havia rebut el premi Nobel pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric L’onada de passió einsteiniana que es desfermà a tot el món des d’aquella època fou un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina