Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
Giacomo Vincenti
Música
Editor italià.
Les primeres notícies que se’n tenen són del 1583, amb unes edicions que signà com a Vincenci Amb el temps, la seva signatura passà a ser Vincenzi, Vincentio i, finalment, Vincenti L’any 1589 edità, com a Iago Vincentio, Canciones y villanescas espirituales , de Francisco Guerrero Entre el 1583 i el 1586 estigué associat amb Ricciardo Amadino El 1587, ja sol, Vincenti edità Il quarto libro de madrigali a sis veus de Luca Marenzio Les seves publicacions inclouen bàsicament obres dels grans compositors contemporanis del nord italià, com Giovanni Croce, Lodovico Viadana, Luca Marenzio, Antonio…
Charles Rudolf Friml
Música
Compositor i pianista txec naturalitzat nord-americà.
Estudià piano amb J Jiránek i composició amb A Dvorák al Conservatori de Música de Praga Acompanyà al piano el violinista Jan Kubelík en diverses gires per Europa i els Estats Units i el 1904 debutà en solitari a Nova York A partir del 1906 s’installà als Estats Units, on treballà com a pianista i professor A Nova York estrenà el 1906 el seu Concert número 1 per a piano i orquestra , i arribà a ser membre de la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Aviat guanyà fama com a compositor, especialment de cançons, danses i estudis, alguns dels quals signà amb el pseudònim de Roderick…
Pere Oliver i Domenge
Historiografia catalana
Polític i investigador.
Vida i obra El 1908 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona D’ideologia progressista i nacionalista, milità en diferents organitzacions d’aquesta tendència i arribà a ser batlle de Felanitx 1931 Fou membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 i secretari de la seva delegació a Felanitx Al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans Amb l’aixecament militar del juliol del 1936 fugí a Menorca i, més tard, passà a Barcelona El triomf del bàndol nacional l’obligà a exiliar-se, primer a França 1939 i després a Filipines 1939-52 El 1952 tornà a…
Manuel de Lete i Triay
Historiografia catalana
Escriptor.
Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i interpretació…
Francesc Cavaller Soteras
Hoquei sobre herba
Arquitectura
Jugador d’hoquei sobre herba i arquitecte.
Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1954, 1955, 1957, 1958, 1960, quatre Copes del Rei 1957-60 i una Lliga 1958 Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 Es retirà l’any 1961 Com arquitecte collegiat el 1958 signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989, l’edifici del Servei Estació 1962 del carrer d’Aragó,…
Francesc Màrius Bistagne i Maestre
Cinematografia
Editor.
Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…
Unió Democràtica del País Valencià
Història
Partit d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos.
Fou creat durant els anys 1962-63, i entre els seus dirigents hi havia VMiquel i Diego, RNinyoles, ESena i MViadel Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de VRuiz Monrabal, VDiego, FFayos i EEscrivà Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV JMaldonado Almenar, JDuato Chapa, V Andreu i AEscrivà Al maig del 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol Al juny del 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres…
UNICEF
Sigla de United Nations International Children’s Emergency Fund (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Auxili a la Infància), organisme internacional creat per les Nacions Unides l’11 de desembre de 1946.
Inicialment el seu objectiu fou l’ajuda als infants víctimes de la guerra, però a partir del 1950 el seu camp d’actuació abasta també la infància i la joventut dels països subdesenvolupats, on realitza activitats d’assistència i promoció social L’any 1953 adoptà el nom de Fons de les Nacions Unides per a la Infància, tot conservant la sigla d’UNICEF Obtingué el premi Nobel de la pau el 1965 La seva seu és a Nova York Des de les darreres dècades del segle XX, l’organització amplià la seva tasca al treball infantil, i a les repercussions sobre els infants de la sida El 1996 el Vaticà retirà la…
El Propagador de la Libertad
Periodisme
Publicació política en castellà apareguda a Barcelona, sense una periodicitat fixa, de l’octubre del 1835 a mitjan 1838.
La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris del gener del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina