Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
estabilitzador
Transports
Dispositiu o conjunt de dispositius emprat en els automòbils que, per acció mecànica (barra de torsió, amortidor) o aerodinàmica (superfícies semblants als alerons d’una aeronau col·locades al davant i a la part posterior de l’automòbil), serveix per a augmentar-ne l’estabilitat.
els Ports

Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
anàlisi matemàtica
anàlisi matemàtica Portada dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica de Newton (1687)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Part de les matemàtiques bastida sobre els conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral.
És el desenvolupament modern del càlcul infinitesimal, elaborat durant els segles XVII i XVIII, que tenia com a principals problemes el de les quadratures determinació de la longitud d’una corba i de les àrees i volums de figures i el de la tangència traçat de tangents a corbes i superfícies Els coneixements que s’anaren acumulant sobre aquests temes formaren els càlculs integral i diferencial, cor d’aquesta disciplina matemàtica L’anàlisi matemàtica presenta els trets distintius de l’abstracció i generalitat dels seus mètodes, característics del rigor del raonament lògic És el resultat d’una…
tensor
Física
Matemàtiques
Objecte abstracte que posseeix un determinat sistema de components en cada sistema referencial que hom consideri i tal que, sota transformacions de coordenades, les seves components variïn d’acord amb una transformació predeterminada.
Si E és un espai vectorial de dimensió n sobre un cos algèbric K , hom defineix el tensor covariant d’ordre r com una aplicació T r definida en E x E x r x E = E r , i per a valors en K tal que és lineal en cada component, és a dir, que per a i = 1, 2, 3, , r es compleix a T r x 1 , , x i + y i , , x r = T r x ₁ , , x i ,, x r + T r x 1 , , y i , , x r b T r x ₁ , , λ x i , , x r = λ T r x ₁ , , x i , , x r Els tensors covariants d’ordre 1 formen l’espai E *, anomenat dual de E , és a dir, el conjunt d’aplicacions lineals de E en K E * és, alhora, un espai vectorial de dimensió…
art romà

El Colosseu de Roma
Josh Hatten (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Art propi de Roma o de l’imperi Romà.
Presenta dues característiques que en fan un cas únic dins el món antic Primer, nasqué d’una manera gairebé sobtada, durant els segles II-I aC, fill de la gran transformació de la societat en pocs anys i de la influència de la Grècia hellenística, sense seguir un procés intern de madurament Segon, s’estengué per una àrea immensa, tot el territori de l’Imperi, on establí una gran homogeneïtat artística i disposà d’una clientela molt nombrosa, fet que obligà sovint a les produccions en sèrie, una mica industrialitzades Resten pocs vestigis d’abans del segle II aC, limitats bàsicament a la…
soldadura

Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Unió de dues peces, d’igual o diferent material, mitjançant l’aplicació d’escalfor (sovint fins a la temperatura de fusió de les peces) o, eventualment, de pressió.
En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts…
fre

Part del fre
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu capaç d’absorbir l’energia cinètica d’un sistema mecànic en moviment per tal de produir una disminució de la velocitat, provocar l’aturada completa o impedir l’acceleració.
Segons el principi de funcionament hi ha frens de tres classes de fregament, de fluid i elèctrics Els frens de fregament transformen l’energia cinètica en energia calorífica per fregament entre dues superfícies, l’una fixa i l’altra mòbil Els més simples són formats per un o dos socs o una cinta que frega l’element mòbil una roda, un tambor, un eix, etc El fre de tambor , emprat principalment en els automòbils, consta de dues parts l’una, el tambor , va fixada a la roda, i l’altra, solidària a l’eix fix, és formada per dues peces articulades socs o mordasses recobertes de folre…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Fredeluga
La fredeluga Vanellus vanellus és, de bon tros, el més vistós dels caràdrids, amb el seu verd mantell tornassolat, pit negre, abdomen blanc i airós plomall negre al capdamunt del cap, caràcters ben patents en aquest exemplar del delta del Llobregat Baix Llobregat Es tracta, altrament, d’un ocell gros 27-30 cm, infallible precursor de l’hivern a les nostres latituds, fet que justifica la denominació popular amb què és conegut Ramon Torres Al territori estudiat és un ocell molt estès i comú durant l’hivern, on és el limícola més abundant Com a nidificador és raríssim, car només nia…
Gavina capnegra
La gavina capnegra Larus melanocephalus en plomatge del primer hivern, com el d’aquests joves de l’Ametlla de Mar Baix Ebre, per la mida ateny 40 cm, el color i els hàbits, s’assembla força a la gavina vulgar se’n diferencia pel color vermell de les potes i el bec A l’estiu, que és quan té el cap negre, és rara a les nostres costes Albert Martínez La gavina capnegra és una espècie circummediterrània, que té les principals colònies de cria a les costes septentrionals de la mar Negra Els darrers anys va realitzant una marcada expansió i nia en poca quantitat en alguns punts de la Mediterrània…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina