Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
escorxador

Façana de l'antic escorxador d'Alginet
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Zootècnia
Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.
El concepte tradicional d’escorxador lligat a les carnisseries ha evolucionat cap a installacions centralitzades, on hom té molta cura dels problemes d’higiene i de l’aprofitament màxim de tots els productes Aquests propòsits s’assoleixen gràcies a la racionalització i la mecanització i als circuits independents que segueixen la carn i els residus A causa de l’alterabilitat d’aquests productes alimentaris, els escorxadors moderns disposen d’installacions complementàries per al tractament in situ dels residus, de quadres per a guardar-hi el bestiar que ha d’ésser sacrificat i,…
bioseguretat
Agronomia
Conjunt de mesures per tal d’evitar els possibles riscos que la globalització econòmica pot comportar sobre l’estabilitat i la sostenibilitat dels agroecosistemes.
Aquests riscos deriven de la introducció d’organismes foranis que poden esdevenir males herbes, plagues o malalties Els organismes arriben com a conseqüència de l’augment del comerç internacional i de l’erosió genètica provocada per la desaparició de l’agricultura tradicional o per la introducció d’organismes genèticament modificats de comportament incert Hi ha molts acords, tractats i organismes internacionals que s’ocupen d’aquest tema, com per exemple l’acord sobre l’aplicació de mesures sanitàries i fitosanitàries de l’OMC Organització Mundial del Comerç, el conveni sobre la…
biodiversitat
Ecologia
Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d’una regió geogràfica o d’un grup taxonòmic definit.
Aquesta accepció, introduïda principalment per EO Wilson el 1986, expressa el nombre total de les espècies presents en el conjunt de referència sense considerar-ne els efectius, a diferència de l’accepció ecològica tradicional de diversitat , que inclou també una estimació de les abundàncies respectives de les diverses espècies Fent una analogia amb el llenguatge, la biodiversitat seria un diccionari que conté totes les expressions de què disposa una llengua mentre la diversitat seria l’estil d’expressió caracteritzable per l’ús i la freqüència relativa dels mots Sovint hi ha una…
Joan Littlewood
Teatre
Directora escènica anglesa.
Les seves idees radicals comportaren tot un seguit de desafiaments al teatre establert i tradicional Fundà a Manchester el grup Theatre Workshop 1945, un intent de teatre popular dirigit a un públic de treballadors El seu mètode de treball, basat en la improvisació i la creació collectiva, té punts de contacte amb els pressupòsits brechtians The Hostage 1958 i Oh, What a Lovely War 1963 són dos dels muntatges més significatius del grup La seva influència sobre tota una generació la del teatre polític dels anys setanta fou decisiva L’any 1994 publicà la seva autobiografia
Jaume d’Olesa
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…
,
Hugo Pratt
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant italià de còmics.
El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini…
Štefan Žáry
Literatura
Poeta eslovac.
Fou un dels representants més importants del surrealisme eslovac En les colleccions Cesta ‘El camí’, 1952, Akǎ to vóňa ‘Quina olor tan bona’, 1957 i Po mne ini ‘Després de mi, els altres’, 1957, de caràcter introspectiu, proclama la fe en l’home Ikar večne živý ‘Ícar eternament viu’, 1960 i Múza oblieha Tróju ‘La Musa assetja Troia’, 1965 tracten sobre els viatges espacials i el reconeixement de l’interior de l’home Publicà Malá letná suita v štyroch vetách 1995, una paròdia de cançons tradicional eslovaques, Satironikon 1990, i la novella Ktorýsi deň z konca leta 1998
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
Takashi Murakami
Art
Artista multidisciplinari japonès.
Pertany a la generació d’artistes sorgits del període de creixement econòmic del Japó del final dels anys vuitanta La seva obra transmet una visió crítica de la societat nipona actual i del seu lligam amb el món occidental, especialment els EUA Format a la universitat nacional de belles arts i música de Tòquio, s’especialitzà en art tradicional Utilitzant tant les belles arts com els mitjans digitals i comercials, esborra les fronteres entre alta cultura i cultura popular, en un intent de contribuir al rejoveniment de l’escena artística japonesa El MoMA de Nova York ha incorporat…
articulació
Fonètica i fonologia
Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.
Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris el lloc, el mode i el temps d’articulació El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats intenció, tensió i distensió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina