Resultats de la cerca

Professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de Ginebra, on fundà l’Institut JJ Rousseau, avui Institut des Sciences de l’Éducation Amb Th Flourouy, fundà també els “Archives de Psychologie”, primera revista francesa de psicologia El tema fonamental de la seva recerca fou de posar aquesta ciència al servei de la pedagogia Veu tots els fenòmens psíquics en funció de la totalitat de la situació present i no com a simple reacció mecànica a determinats estímuls Aquests principis originaren una teoria funcional de l’educació que es traduí, en el terreny pràctic, en l'…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de…

Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i d’altres, publicades sota…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la alquería y el panteón de…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las Provincias , El…

Els gots procedien probablement del sud de Suècia, des d’on travessaren la mar Bàltica i s’establiren a la conca baixa del Vístula Remuntant aquest riu vers l’any 150 davallaren pel Dnièster i s’installaren vers l’any 230 en una gran zona del nord de la mar Negra, on es dividiren en ostrogots, o gots de l’est, a llevant del Dnièster, i visigots, o gots de l’oest, a ponent del mateix riu, i formaren dos pobles diferents, bé que estretament emparentats En contacte amb l’Orient romà, es convertiren a l’arianisme segle IV el seu bisbe Úlfila ideà llavors un alfabet i traduí la Bíblia…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les…

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A…