Resultats de la cerca

L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià La senyoria de…

Situació i presentació Limita al N amb els termes d’Alcover i el Rourell ambdós pertanyents a l’Alt Camp, a l’E i al S amb el del Morell, al S amb la Pobla de Mafumet i a l’W amb el de la Selva del Camp Baix Camp Al N el terme també limita amb l’enclavament de la Barraqueta, pertanyent a Perafort, i a la part meridional amb els dels Masos, pertanyents al Morell El terme s’emplaça a la dreta del riu de la Glorieta, el qual constitueix el límit amb el Rourell, i és travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, afluent al Francolí per la dreta El municipi comprèn la vila de Vilallonga del…

Situació i presentació Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre Baix Penedès, la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions 256 m s’alcen al bell mig del territori Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Situació Antic castell de la nissaga dels Meià, situat en un contrafort de la serra del Montsec ECSA - AM Vilarrúbias Castell situat al vessant orientat cap al sud de la vall de Peralba, en un serrat, als contraforts meridionals del Montsec de Rúbies Actualment també és anomenat torre d’en Lluc Mapa 33-12290 Situació 31TCG275528 S’hi pot arribar des del coll d’Orenga, des de la pista que va de Santa Maria de Meià a Figuerola, agafant un corriol que mena cap a l’oest tot passant pel vessant solell més d’una hora de camí a peu També s’hi arriba per la carretera del Doll Passada la Baronia de…

Aquest és un cas insòlit en la història dels bancs catalans, ja que es tracta d’un banc que portava el nom d’una ciutat aragonesa Però no ens ha de sorprendre tant, si es té en compte que el 1968 resultava més fàcil comprar un banc existent que no pas crear-ne un de nou El banc de Josep Maria Santacreu El 1880, José Fernández Bardají inicià activitats bancàries a la ciutat de Graus —província d’Osca—, que foren continuades pels seus descendents El 1962, Viuda de José Fernández, aleshores la titular del banc, transformà la seva empresa individual en una societat anònima amb el nom de Banc de…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de…

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na Guardis, na…

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…

El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà l’Albercoquer 1,72 ha, la Font del Judeu 2,28 ha, Vaquer 0,22 ha, els Francs 2,16 ha i la Figuereta 0,34 ha El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres La zona conreada ocupa el 68…