Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa
Cornudella de Valira

Aspecte d'un dels dolmens que formen el conjunt megalític de Cornudella de Valira
© Carolina Latorre Canet
Antic municipi de la Ribagorça.
Agregat el 1955 al d’Areny de Noguera, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella , desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella 1207 m alt, contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí de Sas, el Sas, Puimolar i Suerri els despoblats d’ Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana Dins de l'antic terme hi ha un conjunt megalític d'època…
música etiòpica
Música
Conjunt de tradicions i de texts musicals del culte litúrgic cristià etiòpic.
El cant etiòpic rebé la influència del copte i, entre altres, del siríac El sistema musical té essencialment tres modes el gueez o mode primitiu, que origina cants molt senzills, l' ezel , de registre greu, emprat en les melodies fúnebres, i l' aray , de registre agut i molt ornamentat La notació, basada en neumes negres i vermells, posseeix també signes gràfics que precisen els nómos , la modalitat i les pauses, així com els punts de descans i els accents El cant comunitari és acompanyat per instruments de vent, de corda i de percussió tambors grossos, timbals, címbals i sistres…
Josep Maria Martí i Aragonès
Música
Compositor i pianista.
Deixeble de Josep Caminals i Eduard Toldrà a l’Escola de Música de Barcelona, el 1955 obtingué en aquest centre el premi d’honor de piano Feu la seva presentació com a pianista al Palau de la Música Catalana, el 1958 Fou professor a l’Escola de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Terrassa El seu catàleg inclou música de cambra i coral, de la qual destaquen Missa per a cor i cinc instruments de vent 1960, Tema i variacions per a piano i Petita suite de sant Jordi Ha harmonitzat cançons populars catalanes i folk-songs i espirituals negres nord-americans
,
Paul Konrad Hoenich
Art
Artista israelià.
El seu treball s’inclou dins les tendències cinètiques Des del 1950 exercí de professor a la facultat d’arquitectura del Technion Israel Institute of Technology de Haifa L’any 1962 publicà Robot Art The Hopeful Monster Designà les seves construccions com “robot-art”, projeccions de llum solar, que aprofiten el moviment de rotació de la terra per a crear pintures constantment canviants en sales enfosquides També utilitzà el moviment de l’aigua i l’energia del vent com a forces motrius per a produir formes contínuament canviants que configuren una noció d’obra d’art en constant…
mètode dodecatònic
Música
Tècnica de composició ideada per Arnold Schönberg (1923) que consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l’escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor.
La sèrie pot oferir quatre modalitats original, retrògrada interpretació de l’original en sentit contrari, inversió de l’original en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari i retrògrada de la inversió Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical o bé en una combinació d’ambdues El mètode dodecatònic fou considerat la màxima creació musical de l’avantguardisme, i els principals compositors foren el mateix Schönberg, ABerg i A Webern Posteriorment, donà origen al serialisme La introducció del mètode dodecatònic a…
trio
Música
Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments sovint piano, violí i violoncel Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada al s XX, per…
Gordon Percival Septimus Jacob
Música
Compositor, pedagog i escriptor anglès.
Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text
Silvestro di Ganassi dal Fontego
Música
Instrumentista, compositor i teòric italià.
El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…
refugi Niu de l’Àliga

Refugi Niu de l’Àliga
La Molina / Oriol Molas
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina