Resultats de la cerca
Es mostren 3967 resultats
Sant Valeri de Calbera (Beranui)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’abandonada capella de Sant Valeri són al sud del poble de Calbera, a mig pendent del vessant nord de la vall de Calbera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG039946 Per a anar-hi cal agafar a Calbera la pista que porta a Castrocit, des d’on cal creuar el riu i pujar pel vessant de la muntanya pel marge esquerre del riu JAA Història No s’ha trobat cap referència directa que pugui documentar la història d’aquesta capella Segurament en els seus orígens aquesta església tingué una advocació diferent L’actual és molt excepcional no trobem cap altra…
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
Pamir

Vista de la regió muntanyosa del Pamir
© Nniud / Fotolia.com
Regió muntanyosa al SE de l’Àsia Central.
Hom la considera limitada al N per la serralada Zaalajsk Septentrional, a l’E per les de Sarykol’ Oriental, al S pel llac Zorkul’, el riu Pamir i el vessant superior del riu P'andž i a l’W pel tall meridional de la vall del P'andž En la seva major part pertany al Tadjikistan Els extrems oriental i meridional pertanyen a la Xina i a l’Afganistan Els pics més alts són Kongur 7579 m, Mūz Tāg Attā 7555 i Kommunizma 7495 El clima és muntanyós, cru, continental la superfície congelada actualment és de 8400 km 2 Els rius pertanyen essencialment a la conca de l’Amudarja el…
mercat de derivats
Economia
Mercat on hom negocia contractes el preu dels quals depèn de l’evolució d’altres actius financers, anomenats subjacents.
Així, hom fa contractes sobre l’evolució dels tipus d’interès a curt i a llarg termini, divises, índexs de les diferents borses o el preu de les primeres matèries Els actius derivats són dissenyats amb la finalitat de servir de cobertura a les empreses, ja que eliminen totalment o parcialment els riscs relacionats amb la volatilitat del tipus d’interès, tipus de canvi, etc tot i això, és destacable el seu vessant especulatiu Aquests mercats han tingut un fort desenvolupament a partir de la dècada dels vuitanta, i són els contractes vinculats a tipus d’interès els més abundants —s…
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow acompanyat d…
serra de Llaberia

Vista aèria de la serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos…
Emanuel Aloys Förster
Música
Compositor i pedagog musical austríac.
Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…
Agustí Salvans i Claramunt
Música
Compositor, pianista i musicòleg català.
Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com…
Miquel Cuní Martorell
Botànica
Excursionisme
Entomòleg, botànic i excursionista.
Més conegut pel seu vessant científic, gràcies a les seves sortides excursionistes aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, Excursión entomológica y botánica a San Miguel del Fay , Arbucias y cumbre del Montseny 1880, Excursión entomológica y botánica a la Cerdaña Española 1881, Insectos observados en los alrededores de…
Maurici Costa Ventura
Waterpolo
Porter de waterpolo i dirigent.
L’any 1963 ja formà part dels equips de natació i waterpolo del CE Mediterrani, amb una dedicació preferent a aquesta última modalitat Amb l’equip absolut assolí la màxima categoria i el títol de subcampió de Catalunya de primera divisió 1974 En l’àmbit estatal, jugà amb la selecció juvenil que el 1967 disputà a Nàpols el torneig de Pasqua, precursor dels Campionats d’Europa d’aquesta categoria, que començaren a disputar-se el 1970 El 1979 fou distingit amb el títol de soci d’honor del club En el vessant directiu fou membre de la junta directiva del CE Mediterrani 1983-88, 1995-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina