Situació
Les ruïnes de l’abandonada capella de Sant Valeri són al sud del poble de Calbera, a mig pendent del vessant nord de la vall de Calbera.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG039946.
Per a anar-hi cal agafar a Calbera la pista que porta a Castrocit, des d’on cal creuar el riu i pujar pel vessant de la muntanya pel marge esquerre del riu. (JAA)
Història
No s’ha trobat cap referència directa que pugui documentar la història d’aquesta capella. Segurament en els seus orígens aquesta església tingué una advocació diferent. L’actual és molt excepcional; no trobem cap altra església dedicada a aquest sant en tota la Ribagorça. Sembla que Sant Valeri de Calbera es correspon amb l’església de Sant Martí de Calbera. Les notícies que tenim respecte a aquesta església comencen l’any 970, en què el prevere Caceró lliurà a Ovarra una terra a la vil·la de Calbera, al lloc dit Sant Martí, al Puig, que confrontava amb la del difunt prevere Robert. Una altra transacció del 1012 registra una terra al puig de Sant Martí, vora la terra del monjo Gamisa. (JBP)
Església
És un edifici abandonat i parcialment en ruïnes, que sembla haver estat reutilitzat com a cabana de pastors. És format per una sola nau, coberta amb volta de canó, arruïnada, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau.
La porta es devia obrir a la façana de ponent, ja que no hi ha restes de la porta als murs laterals. El sector oest ha estat molt alterat per l’afegitó d’un cobert auxiliar, el qual probablement deu haver ocupat part de la nau.
Les façanes no tenen ornamentació i presenten un aparell de carreuó irregular, amb sectors de reble, disposat en filades uniformes, amb peces de llarg i de través.
Per les transformacions sofertes i la seva senzillesa es fa difícil precisar-ne una filiació. Es pot considerar una obra rural construïda a cavall dels segles XI i XII. (JAA)
Bibliografia
- Serrano, 1912, pàgs. 134-135, 247 i 327
- Abadal, 1955, vol. III (I), pàgs. 63-69, falsos XIV, XVI i XVIII, i vol. III (II), doc. 206, pàg. 393
- Martín Duque, 1965, doc. 151, pàgs. 135-136
- Iglesias, 1985-88, vol. I/1, pàg. 169