Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
Xert

Carrer de Xert
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector occidental de la comarca, entre les moles del Turmell (1281 m alt.) i la Talaiola (948 m), al N, límit amb els Ports, i la serra del mas d’Enruna, el coll de Tintorers i la rambla de Cervera, al S.
La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl 2006,…
Trentapasses
Poble
Poble i cap del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), al N del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars del Vallès, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana.
Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas
ocell republicà

ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
can Maçana
Masia
Antiga masia de la Guàrdia, que fou, als segles XVIII i XIX, possessió de Montserrat, situada dins el terme del Bruc (Anoia), al coll de can Maçana, a la carretera de Manresa al Bruc, a l’encreuament amb la que va al monestir per Santa Cecília.
Fou fortificada durant les guerres del segle XIX, a causa de la seva posició estratègica
forcasset
Agronomia
Al sud del País Valencià, mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on hom passa els francalets, que hom posa al coll de l’animal per a llaurar amb forcat o per tirar el carro.
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
durbec

Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
uropèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, de longitud inferior als 60 cm, caracteritzats pel fet de tenir el cap petit i no diferenciat del coll, els ulls molt petits, amb la pupil·la circular, el tronc cilíndric, rabassut i poc flexible i la cua molt curta.
Els ossos del crani són sòlidament soldats entre ells, i el palatí és generalment desproveït de dents La família consta de 43 espècies, repartides en set gèneres, entre els quals hi ha notables diferències pel que fa a la forma i a altres característiques de la cua, la qual utilitzen per a perforar el sòl i per a obstruir l’entrada del cau En els gèneres menys evolucionats la cua és aplanada lateralment, és proveïda de puntes agudes en Plectrurus i de dues crestes desenvolupades a partir de l’escata terminal en Melanophidium , té l’extrem completament cobert amb un escut rugós en el gènere…
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
raça belga
Ramaderia
Raça de cavalls caracteritzats pel fet de tenir el perfil còncau i ésser dolicocèfals; són cavalls forts i massissos, de coll potent i orelles curtes i amples, molt aptes per a tir i càrrega; aquesta raça enclou tres subraces: l’ardenesa, la condroziana i la brabançona.