Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Telecomunicacions 2018
Telecomunicacions
El mercat Telefónica i 5GBarcelona van inaugurar un laboratori obert per a provar tecnologies 5G d'esquerra a dreta Tony Jin Yong, conseller delegat d’Huawei España Jorge Barahona, Ericsson María Jesús Almazor, consellera delegada de Telefónica España Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya Ada Colau, alcaldessa de Barcelona Carlos Grau, CEO de Mobile World Capital Barcelona Josep Paradells, director de la Fundació i2CAT, i Jorge Navais, director pel compte de Telefónica d'Ericsson España © Telefónica Pel que fa al mercat de les comunicacions…
Oms

Armes dels Oms
Llinatge de cavallers i després de nobles del Rosselló, originari del castell d’Oms, que li donà el nom.
El membre més reculat que hom troba és Ponç d’Oms , que vivia el 1011 encara que la tradició familiar els feia descendir d’un fill del rei visigot Ataülf Descendent seu seria Bernat I d’Oms mort després del 1251, senyor d’Oms, de la filla del qual i del senyor d’Orla nasqué Arnau I d’Oms , dit també de Montescot mort vers el 1260, senyor d’Oms, Orla i Montescot, que fou autoritzat pel rei 1250 a contruir un castell al lloc de Calmella Tingué dos fills, el petit dels quals, Berenguer, formà la línia de Calmella, i el gran, Bernat II d’Oms mort després del 1279, continuà la línia primogènita…
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,
Jaciment del tossal de Solibernat (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
Castell de Gardeny (Lleida)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell i l’església de Santa Maria, que foren seu d’una comanda, estratègicament situats al puig de Gardeny, al sud-oest de la ciutat de Lleida ECSA-J Todó Aquest castell és emplaçat al sud-oest de la ciutat de Lleida, damunt el puig de Gardeny, que, situat al marge dret del Segre, domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny MLIR Mapa 32-15 388 Situació 31TCG013094 Història La presència al puig de Gardeny d’una fortificació parteix dels temps romans, o fins i tot d’un moment anterior, si bé això no es pot afirmar amb tota seguretat Se sap que en aquest puig…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
flamenc
Música
Gènere artístic de caràcter popular que es basa en el cante i el baile andalusos.
Sorgí a mitjan segle XIX en alguns pobles d’Andalusia a partir de les restes de la cultura tradicional i sota la influència del Romanticisme i el nacionalisme musical Es tracta d’una singular manifestació subcultural de la bohèmia andalusa, que es caracteritzava per la seva particular parla, manera de vestir, comportament i psicologia, tot plegat relacionat amb el món dels gitanos i el gitanisme de l’època La inclusió del flamenc en el gènere de cants i balls andalusos es generalitzà cap al 1865, moment en el qual la crisi econòmica feu tancar molts teatres, i la música…
música de l’Àfrica musulmana
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica musulmana, terme que identifica la zona de tradició panislàmica situada al nord del continent africà, aproximadament per damunt del paral·lel 10 graus latitud nord i que comprèn el desert del Sàhara i els països del Magrib més Egipte.
A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…