Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
L’irradiador del port i les gavines
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…
Bonaventura Gassol i Rovira
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, narrador i traductor.
Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…
Sant Julià del Montseny
Art romànic
Situació Façana de l’església, que conserva d’època romànica l’antic campanar ornat amb bandes i arcuacions llombardes M Anglada Església parroquial que centra el petit nucli del poble del Montseny, emplaçat sobre la carretera de Palautordera a Seva, a la cota 500 del vessant esquerre de la vall del Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG497235 El trencall que dona accés al poble i a l’església queda a la dreta de la carretera, entorn del quilòmetre 13 La clau s’ha de demanar a la rectoria MAB Història Sant Julià del Montseny és esmentat amb el seu titular, sant Julià, el 1079 la parròquia, d’…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
Xarrasclet
El xarrasclet Anas querquedula és un ànec petit ateny fins a 38 cm, de la mida del xarxet Els mascles tenen la taca de la cara blanca, com s’aprecia en la fotografia, presa al delta de l’Ebre Noteu les plomes llargues, blanques i negres, que li pengen característicament del dors La femella es diferencia de la del xarxet per la definició del mirall, caràcter, però, que es fa difícil d’observar Xavier Ferrer Procedents de l’Àfrica tropical, majoritàriament del delta del Senegal, on han passat l’hivern, arriben cada primavera els xarrasclets, en pas vers els quarters de…
Cigonya
La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…
El massís del Montgrí
La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…
Ratolí mediterrani
El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un ratolí de bosc…
Teixidor
El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments…
jocs florals
Literatura
Certamen literari que, com a fruit del refinament cultural de la cort de Provença, fou instituït a Tolosa per a premiar les més altes virtuts poètiques.
Sembla inspirat en les festes celebrades a Roma, al final del mes d’abril, en honor de la deessa Flora El 1323 fou fundada a Tolosa la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors per a la restauració de la poesia trobadoresca i de la llengua poètica occitana el primer certamen tingué lloc el maig del 1324 —fou premiat amb la viola d’or Arnaud Vidal de Castelnaudari—, i, en progressiva disminució des del segle XV, encara se celebraven jocs florals el 1484 Se seguia, com a norma dels mantenidors i els participants, el codi gramatical i poètic redactat pel jurista tolosà Guilhem Molinier , del qual…