Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Sant Esteve d’Esplugafreda (Tremp)
Art romànic
L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb la dita…
Sant Martí d’Armàncies (Campdevànol)
Art romànic
La parròquia de Sant Martí d’Armàncies formava part d’una de les batllies del monestir de Ripoll, l’anomenada batllia d’Armàncies que sovint anava unida a les de Campdevànol i d’Ordina El primer esment conegut és l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, en la qual el bisbe Gotmar de Vic cedí a la parròquia de Sant Pere de Ripoll els delmes i primícies de diverses parròquies, entre elles, la de “ Animancias ”, fet que permet de suposar que en aquest moment ja hi havia un edifici i un territori organitzat entorn d’ell L’any 892 en un precepte de Lotari, rei dels francs, de…
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
Sant Domènec del Tossal (Ponts)
Art romànic
Situació Petita capella, formada per una nau rectangular sense absis diferenciat i amb una porta tardana oberta al mur de ponent ECSA - F Baltà La capella de Sant Domènec es troba aïllada en un repeu del serrat que tanca la vall del Tossal pel sud Mapa 34-13329 Situació 31TCG466415 Per a anar-hi cal prendre una pista de 2 km que surt de la carretera de Ponts al Tossal, just passat el coll que baixa cap al Tossal JAA Història Fins avui dia no s’han trobat referències documentals d’aquesta capella o santuari, que depèn eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Bartomeu del…
La Torreta dels Moros o del Dionís (Cubells)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta torre de guaita, situada en un turó entre el poble de Cubells i el riu Sió JR González La construcció de la Torreta dels Moros és situada en el punt més enlairat que hi ha entre Cubells i el Sió Aquest pujol és envoltat d’altres petits tossals, menys elevats i erms, que destaquen de les terres conreades de secà que hi ha al voltant Mapa 33-14360 Situació 31TCG297334 S’hi arriba per la carretera que comunica Cubells i Montgai A la vora d’una bassa, surt una pista que va cap a l’oest, passa prop d’una teuleria en ruïnes i arriba, finalment, al tossal de…
Sant Josep de Fontdepou, abans Sant Macari (Áger)
Art romànic
Situació Façana de ponent, on encara són visibles els brancals de la porta original ECSA - JA Adell L’església de Sant Josep, antigament dedicada a sant Macari, és situada al nucli urbà de Fontdepou, poble que es troba sobre la carretera de Balaguer a Àger, just abans d’arribar al port d’Àger JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG143461 Història La primera referència del lloc de Fontdepou és de l’any 1066, en què sembla que apareix com a afrontació Jau de la quadra de Montesquiu, dins el terme de Cas, que fou donada per Arnau Mir de Tost a Galceran Erimany L’església de Sant Macari fou una…
Castell de Sitges
Art romànic
Aquest castell es trobava on ara hi ha la casa de la vila de Sitges Es mantingué en la seva forma romànica fins al segle XVI, data en la qual fou enderrocat i al seu lloc es construí un edifici d’estil gòtic tardà conservat fins al 1869 L’edifici fou enderrocat parcialment i el seu lloc fou cedit a l’Ajuntament, el qual hi construí la casa de la vila El 1883 es descobrí la base d’una torre soterrada í darrerament s’hi ha trobat finestres gòtiques cegues a la part baixa de l’edifici hi ha també arcades gòtiques El topònim Sitges s’esmenta per primera vegada els anys 987 i 992 El…
Sant Joan Baptista del castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
El castell de Perella, al nord-est de la vila de Prats de Molló, posseïa una capella dedicada a sant Joan Baptista Una primera notícia sembla que es trobaria a l’acta de consagració de l’església parroquial de les Santes Justa i Rufina de Prats de Molló, l’any 1245 Entre els qui la signen figuren el rector de Sant Martí i els clergues de Sant Salvador i de Sant Joan Raimundus, clerlcus Sancti Ihoannis Hom ha interpretat que les referències corresponen a esglésies del terme de Prats de Molló La de Sant Joan correspondria a Sant Joan Baptista del castell de Perella En tot cas, no és fins a…
Casa forta de la Torre de Faia (Gisclareny)
Art romànic
Situació Casa forta en forma de torre situada al cim d’un petit turó, al costat del riu Bastareny, al lloc de Faia o de Santa Magdalena, 3 km a l’oest de Bagà Mapa 36-11 255 Situació 31TDG031802 Des de Bagà, hem de seguir la pista que segueix el riu Bastareny, passa per Sant Joan d’Avellanet i a tocar de la casa forta i després s’enfila cap a Gisclareny Casa forta Planta i secció d’aquesta construcció J Bolòs, a partir de X Sitjes Aquesta casa forta, construïda sobre un pujol, té una planta quadrada i fa uns 9,5 m d’alt És dividida per dos trespols de fusta, que coincideixen amb sengles…
Sepultura del Quadre Blanc (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem…