Resultats de la cerca

Ja a l’edat del bronze, els fenicis iniciaren l’establiment de colònies comercials a l’àrea mediterrània, especialment a la costa africana i a la de la península Ibèrica El mateix esperit comercial fou mantingut per la colonització grega, provocada en gran part pels excedents de població de la seva zona d’origen en relació amb la seva capacitat de producció de subsistències Fundaren, entre d’altres, les colònies de Massàlia i Empòrion a la Mediterrània occidental, Naxos a Sicília, Tàrent a la península Itàlica Crearen també colònies importants a l’Àsia Menor i al nord d’Àfrica

Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc

Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord

Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer

Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima

Originari de Mesopotàmia, es difongué vers mitjan s IV per Síria, l’Àsia Menor i Egipte Doctrinalment ensenyà que pel pecat d’Adam cada home duu un dimoni unit a l’ànima, el qual no és expulsat pel baptisme, sinó per la pregària contínua i la mortificació La importància que donà a la pregària féu que els seus seguidors fossin coneguts en el món grec com a euquites εὐχῖται, mot equivalent al siríac měṣallīn ‘els qui preguen’ Combatut per Amfiloqui d’Iconi, Flavià d’Antioquia i Epifani i condemnat pel concili d’Efes 431, el messalianisme subsistí fins al s VII

Fill de Maništusu 2306-2292 aC i net de Sargó I Arribà fins a la Mediterrània i sotmeté Alep i el Líban, alhora que exercí un cert control sobre l’Àsia Menor Obtingué la seva victòria més gran sobre els pobles de l’altiplà de l’Iran els gutis i els lulubis, tal com resta expressat en la famosa estela de Narām-Sin , conservada al Musée du Louvre de París A la fi de la dinastia, els gutis envaïren Mesopotàmia 2191 aC Narām-Sin s’atribuí el títol de “rei de les quatre nacions” i es feu divinitzar

Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa

Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua…

Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal