Resultats de la cerca
Es mostren 946 resultats
Cronologia dels segles XVII i XVIII. El barroc
Dates històriques i culturals Segle XVII 1640 Guerra de separació 1659 Tractat dels Pirineus separació de Catalunya entre França i Espanya Segle XVIII 1700 El francès esdevé l’única llengua oficial al Rosselló Creació de l’Acadèmia Desconfiada o dels Desconfiats 1705 Inici de la guerra de Successió 1714 11 de setembre Caiguda de Barcelona 1717 Creació de la Universitat de Cervera, que substitueix totes les altres universitats del Principat 1729 Fundació de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1747 Mor Francesc Valls 1752 Creació de l’Academia de San Fernando 1755 Fundació de la Real…
Jaume Picas i Guiu
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Periodisme
Teatre
Cinematografia
Ràdio i televisió
Escriptor i promotor cultural.
Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…
, ,
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
literatura veneçolana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada a Veneçuela.
Tradicionalment, hom considera el començ d’aquesta literatura en les Cartas de Relación 1498 de Colom i en les obres dels cronistes que el seguiren, dels quals cal destacar José de Oviedo y Baños Però no fou fins al final del s XVIII, arran de l’empirisme anglès i del pensament independentista nord-americà, que sorgí la veritable consciència d’americanitat Francisco de Miranda, Juan Germán Roscio, Simón Rodríguez, Francisco Javier Yáñez i Simón Bolívar són alguns dels escriptors més representatius, els quals, sobretot, utilitzaren el periodisme com a vehicle essencial en la difusió de les…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Catalunya
Literatura catalana
Repertori biobibliogràfic dels escriptors nascuts al Principat de Catalunya fins al primer terç del segle XIX, publicat a Barcelona el 1836.
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres, notes de PI de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes — havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons…
,
Despoblat de Puiforniu (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha…
Francesc Bellmunt i Moreno
Cinematografia
Director.
Vida Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s’inicià en el cinema com a crític i redactor en el "Diari de Sabadell" i com a realitzador de curts independents en 8 mm 1963-69 El primer d’aquests curts, Coses que passen 1963-64, amb Tomàs Pladevall, rebé un premi del CEC Installat a Barcelona, dirigí per a Vértigo els curts comercials Catherine 1970 Semejante a Pedro 1970 La mano de Belgrado 1971 i Farigol 1971, amb Josep Maria Vallès Realitzà l’episodi "Terror entre cristianos" del llarg Pastel de sangre 1971, amb J M Vallès, Emilio Martínez-Lázaro i Jaime Chávarri i, en…
Josep de Vega i de Sentmenat
Història
Política
Erudit i polític.
Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…
, ,
música de Terrassa
Música
Música desenvolupada a Terrassa (Vallès Occidental).
Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina