Resultats de la cerca

Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament

Les flors que formen atenyen fins a 60 cm, i es fan en soques de roures i d’altres caducifolis

Les erupcions són de laves quasi sòlides com les del Mont Pelée Martinica o en colades que brollen juntament amb productes piroclàstics, com les dels volcans pliocènics del Cantal França Els volcans andesítics foren nombrosos al Terciari i Quaternari, bé que les principals erupcions daten del Carbonífer Entre els actuals que treuen andesites hi ha el Krakatau Illes de la Sonda, Mont Pelée i Paricutín Mèxic, que a més treu olivines

Habita les pampes i llocs pantanosos de l’Amèrica del Sud

Exhibeix una primera dorsal molt notòria i la segona dorsal, la caudal i l’anal formen una única aleta llarga i filiforme cua Considerat un peix exclusivament abissal, hom n'ha pescat, però, accidentalment a uns 200 m de fondària

Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós

Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’alimentació gairebé…

Residí a Barcelona entre el 1968 i el 1971, any que tornà a Mallorca Com a periodista, collaborà en diverses publicacions d’arreu dels Països Catalans Ritmos , Fiesta Deportiva ,  Diario de Mallorca , Avui , El Temps , Lluc , Canigó ,  Serra d’Or  i  Última Hora , on començà a treballar el 1961 i dirigí el suplement, en català, “Literatura” En el terreny de la literatura, conreà la novella, l’assaig i la narrativa curta Autor prolífic, primer en castellà i després en català, passà del realisme social inicial a la història policíaca i d’intrigues S’inicià com a escriptor en llengua castellana…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…