Resultats de la cerca

Estigué actiu durant la segona meitat del segle XV com a cantor de la capella de Carles d’Aragó, príncep de Viana Fou l’encarregat d’escriure dos llibres de polifonia que consten en l’inventari dels béns del príncep quan aquest morí el 1461 Després de la mort del primogènit d’Aragó, ingressà a la capella del seu pare, Joan II També obtingué un benefici a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona Finalment ingressà a la capella del fill de Joan II, Ferran el Catòlic El Cancionero Musical de Palacio conserva tres cançons atribuïdes a un compositor amb aquest nom Pues con sobre…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms, PI…

Estudià música amb S Fuchs a Saarbrücken, activitat que combinà amb els estudis de literatura i filosofia a la universitat El 1967 debutà a Saarbrücken amb La donzella d’Orleans , de PI Cajkovskij, i romangué al teatre de la ciutat fins el 1971 A partir d’aleshores actuà a l’Òpera de Düsseldorf i parallelament seguí una brillant carrera internacional que el 1973 el dugué a debutar a Mont-real i Londres Posteriorment es presentà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, al Metropolitan de Nova York i a l’Òpera de París Ha realitzat nombrosos enregistraments fonogràfics i ha destacat…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987 interpretà el paper…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI…

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…

Continuadors de la tradició titellaire catalana de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó , els Anglès, etc, que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals Entre les seves obres cal destacar Les trifulgues d’En Pinotxo 1968, Breu record de Tirant el Blanc 1970 de M A Capmany, Calaix de Sastre 1971, El Drac del Castell dels Moros 1975, Nyaps 1975, Mori el Merma 1978 amb ninots de Joan Miró i presentat amb el nom de Teatre de La…

Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…

A vegades n'hi ha més d’un al temple d’Inari n'hi ha 400, i fins i tot arrenglerats, formant una espècie de pòrtic Generalment són de fusta i sense gaire ornamentació

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio i president…