Resultats de la cerca
Es mostren 1181 resultats
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
Santa Eulàlia de Fullà
Art romànic
Situació Vista del sector de migdia d’aquest important temple de planta basilical, amb tot el parament de la nau lateral ornat de bandes i arcuacions llombardes ECSA - A Roura Església parroquial situada en el Veïnat d’Avall, prop de la confluència del riu Rojà i de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 21’ 30” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-6, la qual parteix de la N-116 a la sortida oest de Vilafranca de Conflent És a uns 3 km d’aquesta darrera població PP Història El nom de Fullà villare Fauliano , 840 Folianum , 873 Fulianum , 941 Folianum , 1009 Fulla…
Castell i vilatge de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur meridional del castell, un dels pocs testimonis que resten de la fortalesa alt-medieval ECSA - V Roca El castell i el vilatge de Salinoves, juntament amb l’església de Santa Maria del castell de Salinoves, són al cim d’un serrat, damunt del torrent de Maçaners, una de les valls laterals per la banda occidental de la conca del Rialb A l’extrem sud-est del serrat es troba l’església de Santa Maria i a l’extrem nord-oest, a la part més alta, les restes del castell Entremig s’endevina l’existència de nombrosos habitatges Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 S’hi pot anar des del Molí…
Vilamòs
Vilamòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi de Vilamòs és situat al sector baix de la comarca, al NW de la vall S’estén en la seva major part als vessants de la dreta de la Garona, entre el pic d’Uishèra 2336 m fins a uns 300 m damunt el riu la part més baixa d’aquest vessant pertany al terme de les Bordes a l’E, el municipi comprèn també un sector alt del vessant de la dreta de la vall de Varradòs amb els boscs de Sacauva, de Sodeveda i de Peguèra i al nord, encara, la capçalera de la vall de Margalida, al vessant meridional del Montlude 2517 m alt, amb els estanys de Vilamòs estany Long i estany…
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la…
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403…
sistema monetari internacional
Economia
Conjunt d’organismes financers internacionals i de relacions monetàries que hi ha entre els diferents països.
Els membres adscrits a un sistema monetari accepten la moneda patró i les regles de joc establertes El sistema és tant més apte com més flexibilitat tingui la moneda base per a adaptar-se a les necessitats derivades del volum dels intercanvis dels preus i de la velocitat de circulació del diner El diner que ha fet de base ha estat d’or, d’argent o de tots dos metalls alhora monometallisme o bimetallisme El patró or perdurà des de la primera meitat del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial Representava llibertat de compra i venda d’or i una equivalència de cada moneda respecte al metall…
Santa Maria de Benifallet
Art romànic
Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del…
escala

Escala de replans sobre volta catalana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Pla inclinat que serveix per a passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.
Com que no és aconsellable que les escales tinguin més de 10 esglaons, si el desnivell que han de salvar és més gran hom les subdivideix en sèries d’esglaons seguits anomenades rams o trams , entre les quals hi ha intercalat un replà L’escala més freqüent a Catalunya és la construïda amb voltes a la catalana Aquestes voltes són formades per tres gruixos de rajola i cadascun dels trams té forma de closca d’ou perquè, a més de la curvatura pròpia de la volta amb les arrencades a nivells diferents, l’aresta corresponent a l’ull de l’escala és més alta que la corresponent a la…
Santa Agata (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Exterior a l’església des del costat sud-oriental, amb l’absis, semicircular, a primer terme L Prat Al límit sud-oriental del Solsonès, dins el terme de Clariana, hi ha un dels edificis més interessants d’aquesta època És el temple de Santa Àgata Mapa 330M781 Situació 31TCG855435 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 36,500, cal deixar el vehicle al camí que puja, en direcció a migjorn, cap al bosc, des d’on, en breus moments, hom arriba al turó on hi ha aquest temple JCT Història A desgrat que siguin importants, són ben poques les dades que hem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina