Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
teula

Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…
Agenda 21
Document elaborat a la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament del 1992 celebrada a Rio de Janeiro.
És un pla d’acció que descriu els problemes globals actuals i la forma d’afrontar-los basant-se en els principis del desenvolupament sostenible Dividida en quatre seccions —dimensions econòmiques i socials, conservació i gestió dels recursos, reforçament de la tasca dels grans grups i mitjans d’execució—, es refereix tant a la contaminació, els residus i la biotecnologia com a la pobresa, el consum, la transferència de tecnologia i les llibertats polítiques En l’àmbit municipal, les anomenades “Agenda 21 locals” s’han aplicat a més de 1 200 ciutats d’arreu del món, destacant…
alaman | alamana
Història
Individu d’un antic poble, essencialment guerrer, integrat per diverses tribus germàniques.
Després d’haver estat expulsats de Brandenburg el 178 pels gots i els eslaus, els alamans s’establiren a la regió del Main i a la dreta del Rin Toparen successives vegades amb els romans fins que, en fracassar llur temptativa d’establir-se a Alsàcia, foren vençuts a Argentoratum Estrasburg per Julià 357 i per Valentinià 453 Finalment, Clodoveu, rei dels francs, els derrotà 496 i es possessionà de llurs territoris A partir d’aquesta data, els alamans passaren pràcticament a dependre dels francs Aquest fet fou palès amb Carlemany i, més tard, amb Lluís el Germànic, el qual, després del tractat…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre i que es…
ampliadora
Fotografia
Aparell per a obtenir, mitjançant projecció, proves positives de dimensions superiors al negatiu original.
És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i…
Vincent Persichetti
Música
Compositor, director i pedagog nord-americà.
Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més simple fins a la…
Joseph Boulogne Saint-Georges
Música
Compositor, director i violinista francès.
Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del 1773 al 1781…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica…
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina